Ir al contenido principal

THE HIVES












La banda sueca The Hives va ser una de les moltes formacions que, a principis de l’actual segle, van reivindicar tant el garage rock com el punk rock, moda en què, per exemple, també es va apuntar el cèlebre conjunt novaiorquès The Strokes. Seguint l’estela de grups escandinaus radicalment diferents, com eren els casos dels també suecs Abba i Roxette o els noruecs A – Ha, el quintet es va fer amb un lloc important al mercat anglosaxó.

El grup ha estat sempre format pel cantant Howlin’ Pelle Almqvist, els guitarristes Vigilante Calström i Nicholaus Arson, el baixista Dr. Matt Destruction i el bateria Chris Dangerous. El conjunt nòrdic va debutar amb l’àlbum “Barely legal”, el qual va passar força desapercebut, fins i tot al seu país.

Seguidament, The Hives va editar el seu treball estel·lar quan al veredicte de la crítica, encara que personalment penso que la formació sueca compta amb discs més complets, “Vini vidi vicious”, que va constituir el seu primer èxit tant a l’estat escandinau com als Estats Units, tot i que la Gran Bretanya se’ls va resistir. Això si, la gravació compta amb la millor cançó que mai hagi escrit el quintet, com va ser el cas de la fenomenal “Hate to say i told you so”, convertida en un himne garage.

Malgrat nomes haver gravat dues obres de llarga durada, i que només la segona d’elles va comptar amb certa transcendència, el grup escandinau va decidir portar a terme un àlbum recopilatori, i no només això, sinó que ho va fer amb el pompós títol de “Your new favourite band”, que els hi va obrir per fi les portes del mercat del Regne Unit.

Ja instal·lada com una de les bandes més reconegudes de rock alternatiu a nivell mundial, The Hives va editar tres treballs més: l’aclamat “Tyranosaurus Hives”, que conté l’extraordinària pista “A Little more for Little you”; “The black and White album”, amb peces com la comercial “Tick tick boom”, “You get it all... wrong” i “Hey Little world”, i “Lex Hives”, amb el reclam de cançons com “Come on”, “1.000 answers”, “Wait a minute” i “Take back the toys”.

El conjunt suec, els components del qual sempre porten indumentàries blanques i negres, s’ha consolidat durant tota la seva trajectòria com una de les bandes que compten amb un millor directe, on preval la carismàtica figura del seu i líder i cantant, caracteritzat també per una brillant veu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...