Ir al contenido principal

THE HIVES












La banda sueca The Hives va ser una de les moltes formacions que, a principis de l’actual segle, van reivindicar tant el garage rock com el punk rock, moda en què, per exemple, també es va apuntar el cèlebre conjunt novaiorquès The Strokes. Seguint l’estela de grups escandinaus radicalment diferents, com eren els casos dels també suecs Abba i Roxette o els noruecs A – Ha, el quintet es va fer amb un lloc important al mercat anglosaxó.

El grup ha estat sempre format pel cantant Howlin’ Pelle Almqvist, els guitarristes Vigilante Calström i Nicholaus Arson, el baixista Dr. Matt Destruction i el bateria Chris Dangerous. El conjunt nòrdic va debutar amb l’àlbum “Barely legal”, el qual va passar força desapercebut, fins i tot al seu país.

Seguidament, The Hives va editar el seu treball estel·lar quan al veredicte de la crítica, encara que personalment penso que la formació sueca compta amb discs més complets, “Vini vidi vicious”, que va constituir el seu primer èxit tant a l’estat escandinau com als Estats Units, tot i que la Gran Bretanya se’ls va resistir. Això si, la gravació compta amb la millor cançó que mai hagi escrit el quintet, com va ser el cas de la fenomenal “Hate to say i told you so”, convertida en un himne garage.

Malgrat nomes haver gravat dues obres de llarga durada, i que només la segona d’elles va comptar amb certa transcendència, el grup escandinau va decidir portar a terme un àlbum recopilatori, i no només això, sinó que ho va fer amb el pompós títol de “Your new favourite band”, que els hi va obrir per fi les portes del mercat del Regne Unit.

Ja instal·lada com una de les bandes més reconegudes de rock alternatiu a nivell mundial, The Hives va editar tres treballs més: l’aclamat “Tyranosaurus Hives”, que conté l’extraordinària pista “A Little more for Little you”; “The black and White album”, amb peces com la comercial “Tick tick boom”, “You get it all... wrong” i “Hey Little world”, i “Lex Hives”, amb el reclam de cançons com “Come on”, “1.000 answers”, “Wait a minute” i “Take back the toys”.

El conjunt suec, els components del qual sempre porten indumentàries blanques i negres, s’ha consolidat durant tota la seva trajectòria com una de les bandes que compten amb un millor directe, on preval la carismàtica figura del seu i líder i cantant, caracteritzat també per una brillant veu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...