EMERSON, LAKE & PALMER

L’efectista i espectacular teclista Keith Emerson, fundador de Nice; el cantant i baixista Greg Lake, membre del primer combo de King Crimson, i el bateria Carl Palmer, integrant d’Atomic Rooster, van formar el supergrup que portava els seus respectius cognoms, una de les formacions estel·lars de l’època daurada del rock progressiu i simfònic.

El trio va comptar sempre amb un munt de fans i seguidors, doncs els seus discs, malgrat tractar-se de treballs en absolut accessibles per al gran públic, es van vendre força bé, però també importants detractors, que acusaven l’associació britànica d’exageradament efectista, grandiloqüent, excessivament intel·lectualitzada, artificiosa i pretensiosa.

Amb les obres de títol homònim, “Tarkus”, el directe “Pictures and exhibition”, “Trilogy” i “Brain salad surgery”, Emerson, Lake & Palmer (ELP) es va situar com una de les principals bandes de prog rock, juntament amb King Crimson, Genesis, Jethro Tull o Yes, formació amb la qual va mantenir una important rivalitat, sobretot pel que fa als dos teclistes dels respectius conjunts: Emerson i Rick Wakeman.

Després del treballs “Works, volume 1” i “Love beach”, i arran de l’aparició del profundament antagònic punk rock, ELP va entrar en crisi i decadència, període en què Palmer es va unir a un altre supergrup, Asia, que va realitzar un rock progressiu molt comercial i accessible, i Emerson i Lake van reclutar Cozy Powell, que havia tocat en vàries bandes de hard rock com a bateria.

Emerson i Lake van morir tots dos l’any 2016.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...

ROCK 100

Buscar este blog