Ir al contenido principal

THE MAMAS & THE PAPAS














John Phillips havia compost l’himne hippy “San Francisco”, que va interpretar Scott Mckenzie, amb qui havia col·laborat anteriorment, abans de fundar el quartet The Mamas & the Papas, que va suposar la versió feliç, festiva, agradable, amable, senzilla i bonrotllista del flower power.

El grup el van completar Michelle Philips, companya sentimental de John; Cass Elliot, una de les millors veus de la música popular de tots els temps, i Denny Doherty. La formació nord-americana es va caracteritzar des d’un primer moment per la sincronització i l’harmonia de les veus dels seus quatre components i el seu allunyament de la moda psicodèlica, una de les grans constants del moviment de les flors.

The Mamas & the Papas van ser uns dels participants de l’històric festival hippy de Monterey, realitzat l’any 1967, el qual precisament va organitzar John i que va obrir simbòlicament l’estiu per excel·lència del flower power, l’anomenat de la pau i l’amor. En l’esdeveniment també hi van participar solistes com Otis Redding, poc abans de la seva mort, o altres bandes com The Who, el trio Experience, encapçalat per Jimi Hendrix, o The Big Brother & the Holding Company, amb Janis Joplin de vocalista.

El quartet va facturar també dos dels grans clàssics de John i de la contracultura hippy: “California dreamin’” i “Monday, Monday”. Totes dues cançons van ser incloses en el primer àlbum del conjunt, “If you can believe your eyes and ears”, en la portada del qual sortien els integrants del grup dins d’una banyera. Igualment, la banda va realitzar covers com “Spanish Harlem”, “Dancing on the street” o “I call your name”, un tema poc conegut de The Beatles.

No obstant, després del seu treball inicial de llarga durada, número u als Estats Units, el quartet es va anar a poc a poc apagant, fins que, amb la decadència del flower power, a principis del decenni dels 70, The Mamas & the Papas es va dissoldre, moment en què van començar les carreres independents de John i Cass, encara que aquesta va morir poc temps més tard.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...