Ir al contenido principal

THE MAMAS & THE PAPAS














John Phillips havia compost l’himne hippy “San Francisco”, que va interpretar Scott Mckenzie, amb qui havia col·laborat anteriorment, abans de fundar el quartet The Mamas & the Papas, que va suposar la versió feliç, festiva, agradable, amable, senzilla i bonrotllista del flower power.

El grup el van completar Michelle Philips, companya sentimental de John; Cass Elliot, una de les millors veus de la música popular de tots els temps, i Denny Doherty. La formació nord-americana es va caracteritzar des d’un primer moment per la sincronització i l’harmonia de les veus dels seus quatre components i el seu allunyament de la moda psicodèlica, una de les grans constants del moviment de les flors.

The Mamas & the Papas van ser uns dels participants de l’històric festival hippy de Monterey, realitzat l’any 1967, el qual precisament va organitzar John i que va obrir simbòlicament l’estiu per excel·lència del flower power, l’anomenat de la pau i l’amor. En l’esdeveniment també hi van participar solistes com Otis Redding, poc abans de la seva mort, o altres bandes com The Who, el trio Experience, encapçalat per Jimi Hendrix, o The Big Brother & the Holding Company, amb Janis Joplin de vocalista.

El quartet va facturar també dos dels grans clàssics de John i de la contracultura hippy: “California dreamin’” i “Monday, Monday”. Totes dues cançons van ser incloses en el primer àlbum del conjunt, “If you can believe your eyes and ears”, en la portada del qual sortien els integrants del grup dins d’una banyera. Igualment, la banda va realitzar covers com “Spanish Harlem”, “Dancing on the street” o “I call your name”, un tema poc conegut de The Beatles.

No obstant, després del seu treball inicial de llarga durada, número u als Estats Units, el quartet es va anar a poc a poc apagant, fins que, amb la decadència del flower power, a principis del decenni dels 70, The Mamas & the Papas es va dissoldre, moment en què van començar les carreres independents de John i Cass, encara que aquesta va morir poc temps més tard.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...