Ir al contenido principal

DINOSAUR JR.













Hi va haver una època que pertànyer al món del rock alternatiu era molt complicat, quasi una heroïcitat, doncs era extremadament difícil col·locar un tema en una emissora d’FM o en un canal de vídeos de televisió. El trio nord-americà Dinosaur Jr. va ser una d’aquelles bandes que va obrir un camí que acabaria convertint la música indie en una referència per a públics força més amplis.

L’associació, que un principi es va anomenar simplement Dinosaur, va estar formada per J Mascis, cantant, excel·lent guitarrista i principal compositor; Lou Barlow (baix i veu) i Murph (bateria). El grup, fundat a la localitat d’Armhest, a l’estat de Massachussets, a l’est dels Estats Units, va utilitzar diversos gèneres com rock, punk, noise o hardcore.

Després d’un àlbum inicial de títol homònim, que gairebé va passat desapercebut, tant per a la crítica com pel que fa al públic, la banda nord-americana va editar les obres “You’re living all over me”, amb la presència de la pista “Raisans”, i “Bug”, que conté el tema “Freak Scene”. Els discs van seguir molt allunyats de les esferes comercials, encara que, en aquests casos, van ser distingits per unes excel·lents crítiques per part dels mitjans de comunicació.

Seguidament, Barlow va abandonar el trio per formar part dels conjunts Sebadoh i Folk Implosion, i Murph va marxar de manera transitòria, convertint-se Dinosaur Jr. en una eina molt personal de Mascis, que va reclutar el baixista Mike Johnson i va alternar la guitarra amb la bateria. Llavors, es van gravar els àlbums “Green mind”, “Where you been”, “Without a sound” i “Hand it over”, que per fi van aparèixer a les llistes dels Estats Units, Austràlia i, molt especialment, la Gran Bretanya, on la formació es va convertir en una banda de culte.

Tanmateix, el grup es va dissoldre, per tornar al cap d’un anys amb la versió original, en un període en què, amb l’aclamació de la crítica i un ascens de popularitat quant al seu país, el trio ha editat els treballs “Beyond”, “Farm”, “I bet on sky” i “Give a glimpse of what yer not”.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...