Ir al contenido principal

ARETHA FRANKLIN












Aretha Franklin està considerada una de les grans veus de la música popular de tots els temps i, durant la seva etapa estel·lar, la de la segona meitat dels anys 60 del segle XX, va guanyar-se la distinció de reina del gènere soul.

Es pot parlar de les capacitats d’interpretació d’altres artistes negres, com Diana Rouss, líder del trio Supremes; Tina Turner o Dionne Warwick, musa dels compositors Burt Bacharach i Hal David, com també de les cantants blanques Janis Joplin o Cass Elliot, component del quartet The Mamas & the Papas, però segurament Franklin va ser les més espectacular de totes elles.

Els seus inicis, com la de tants vocalistes negres, van estar arrelats en la música gospel, quan acompanyava el seu pare, que exercia de reverend. El seu primer èxit va arribar quan va ser contractada pel segell discogràfic Atlantic, al qual va arribar procedent de Columbia, i va editar l’àlbum “I never loved a man (the way i love you)”.

Seguidament, ja convertida en una de les grans protagonistes del soul, va gravar les obres “Aretha arrives”, “Lady soul”, “Aretha now !” i “Soul 69”, en una extraordinària època en què va interpretar temes propis, com “Think”, i, sobretot, d’altres compositors, com van ser els exemples de les cançons “Respect”, d’Otis Redding; “(You make me feel) a natural woman”, de Carole King i Gerry Goffin; “I say a Little prayer”, de Bacharach i David; “Spanish Harlem”, de Ben E. King; “Eleanor Rigby”, dels Beatles John Lennon i Paul McCartney, i “(I can get no) satisfaction”, dels Stones Mick Jagger i Keith Richard.

Després d’un segon lustre dels anys 60 esplendorós, i una vegada, en plena època d’auge del black power, el funk va agafar el testimoni de la música afroamericana, Franklin va entrar en un període de clara crisi, decadència i inestabilitat, que es va allargar durant la totalitat de la dècada dels 70.

Tanmateix, la cantant de Memphis, que ha venut al llarg de la seva carrera un gran número de discs i ha guanyat un munt de premis Grammy, va ressorgir durant el decenni dels 80, amb bona part gràcies al treball “Aretha” i a un duo que ocasionalment va formar amb el britànic George Michael, aleshores una de les grans estrelles de la música pop.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...