ARETHA FRANKLIN

Aretha Franklin està considerada una de les grans veus de la música popular de tots els temps i, durant la seva etapa estel·lar, la de la segona meitat dels anys 60 del segle XX, va guanyar-se la distinció de reina del gènere soul.

Es pot parlar de les capacitats d’interpretació d’altres artistes negres, com Diana Rouss, líder del trio Supremes; Tina Turner o Dionne Warwick, musa dels compositors Burt Bacharach i Hal David, com també de les cantants blanques Janis Joplin o Cass Elliot, component del quartet The Mamas & the Papas, però segurament Franklin va ser les més espectacular de totes elles.

Els seus inicis, com la de tants vocalistes negres, van estar arrelats en la música gospel, quan acompanyava el seu pare, que exercia de reverend. El seu primer èxit va arribar quan va ser contractada pel segell discogràfic Atlantic, al qual va arribar procedent de Columbia, i va editar l’àlbum “I never loved a man (the way i love you)”.

Seguidament, ja convertida en una de les grans protagonistes del soul, va gravar les obres “Aretha arrives”, “Lady soul”, “Aretha now !” i “Soul 69”, en una extraordinària època en què va interpretar temes propis, com “Think”, i, sobretot, d’altres compositors, com van ser els exemples de les cançons “Respect”, d’Otis Redding; “(You make me feel) a natural woman”, de Carole King i Gerry Goffin; “I say a Little prayer”, de Bacharach i David; “Spanish Harlem”, de Ben E. King; “Eleanor Rigby”, dels Beatles John Lennon i Paul McCartney, i “(I can get no) satisfaction”, dels Stones Mick Jagger i Keith Richard.

Després d’un segon lustre dels anys 60 esplendorós, i una vegada, en plena època d’auge del black power, el funk va agafar el testimoni de la música afroamericana, Franklin va entrar en un període de clara crisi, decadència i inestabilitat, que es va allargar durant la totalitat de la dècada dels 70.

Tanmateix, la cantant de Memphis, que ha venut al llarg de la seva carrera un gran número de discs i ha guanyat un munt de premis Grammy, va ressorgir durant el decenni dels 80, amb bona part gràcies al treball “Aretha” i a un duo que ocasionalment va formar amb el britànic George Michael, aleshores una de les grans estrelles de la música pop.