Ir al contenido principal

JOY DIVISION














Després de presenciar una actuació del grup punk The Sex Pistols a Manchester, Bernard Sumner (guitarra) i Peter Hook (baix) van formar el conjunt Warsaw, al qual es van unir el cantant Ian Curtis i el bateria Stephen Morris. Posteriorment, el quartet va adoptar el nom de Joy Division, que, com a tal, va cridar l’atenció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory. 

La banda anglesa, que prèviament havia gravat l’esplèndid single “Transmission”, va editar un dels millors àlbums de la història de la música rock: l’aclamat i reivindicat “Unknown pleasures”. L’obra conté brillants temes com “Disorder”, “Insight”, l’excel·lent “New dawn fades”, “She’s lost control” i “Shadowplay”, que més de dues dècades més tard versionaria la formació nord-americana The Killers.

Aleshores, Joy Division era ja considerada una de les associacions primordials de l’escena postpunk, sobretot per les lletres de Curtis, de caire torturat, dramàtic, angoixant, sinistre i pessimista, derivades d’una profunda crisi conjugal. Ian, a causa de patir epilèpsia, també va protagonitzar algun altercat en els escenaris, com el de desmaiar-se en plena actuació.

A continuació, el quartet de Manchester va gravar el seu segon treball de llarga durada, l’igualment fantàstic “Closer”, tot i que el trobo sensiblement inferior a l’òpera prima. En el disc hi prenen part cançons, que van seguir amb les característiques indicades en l’anterior paràgraf, com “Isolation”, “A means to an end” i la formidable “Twenty-four hours”, a les quals posteriorment s’hi va unir la peça més coneguda de la formació, l’extraordinària “Love will tear us apart”, un dels seus temes més accessibles i en què surten a la llum les angoixes matrimonials de Curtis.

Quan Joy Division es disposava a realitzar la seva primera gira pels Estats Units, Ian es va llevar la vida. No obstant, Sumner (ara també veu), Hook i Morris van formar llavors un altre grup, New Order, amb la incorporació de Gillian Gilbert (teclats), nòvia de Bernard. La nova associació va portar a terme un canvi radical d’estil, rítmic i ballable, segurament a través de la inspiració de la mediterrània i càlida illa d’Eivissa, la seva nova llar, que contrastava clarament amb la gris i freda Manchester.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...