JOY DIVISION

Després de presenciar una actuació del grup punk The Sex Pistols a Manchester, Bernard Sumner (guitarra) i Peter Hook (baix) van formar el conjunt Warsaw, al qual es van unir el cantant Ian Curtis i el bateria Stephen Morris. Posteriorment, el quartet va adoptar el nom de Joy Division, que, com a tal, va cridar l’atenció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory. 

La banda anglesa, que prèviament havia gravat l’esplèndid single “Transmission”, va editar un dels millors àlbums de la història de la música rock: l’aclamat i reivindicat “Unknown pleasures”. L’obra conté brillants temes com “Disorder”, “Insight”, l’excel·lent “New dawn fades”, “She’s lost control” i “Shadowplay”, que més de dues dècades més tard versionaria la formació nord-americana The Killers.

Aleshores, Joy Division era ja considerada una de les associacions primordials de l’escena postpunk, sobretot per les lletres de Curtis, de caire torturat, dramàtic, angoixant, sinistre i pessimista, derivades d’una profunda crisi conjugal. Ian, a causa de patir epilèpsia, també va protagonitzar algun altercat en els escenaris, com el de desmaiar-se en plena actuació.

A continuació, el quartet de Manchester va gravar el seu segon treball de llarga durada, l’igualment fantàstic “Closer”, tot i que el trobo sensiblement inferior a l’òpera prima. En el disc hi prenen part cançons, que van seguir amb les característiques indicades en l’anterior paràgraf, com “Isolation”, “A means to an end” i la formidable “Twenty-four hours”, a les quals posteriorment s’hi va unir la peça més coneguda de la formació, l’extraordinària “Love will tear us apart”, un dels seus temes més accessibles i en què surten a la llum les angoixes matrimonials de Curtis.

Quan Joy Division es disposava a realitzar la seva primera gira pels Estats Units, Ian es va llevar la vida. No obstant, Sumner (ara també veu), Hook i Morris van formar llavors un altre grup, New Order, amb la incorporació de Gillian Gilbert (teclats), nòvia de Bernard. La nova associació va portar a terme un canvi radical d’estil, rítmic i ballable, segurament a través de la inspiració de la mediterrània i càlida illa d’Eivissa, la seva nova llar, que contrastava clarament amb la gris i freda Manchester.