Ir al contenido principal

JANIS JOPLIN












Nascuda al conservador i tradicional estat de Texas, Janis Joplin es va traslladar a l’oberta i moderna Califòrnia del flower power, on es va convertir en vocalista de la banda hippy The Big Brother & the Holding Company.

En aquell període, el grup el completaven el guitarrista i cantant Sam Andrew, el també guitarrista James Gurley, el baixista Peter Albin i el bateria David Getz. La formació de blues rock va ser una de les grans sensacions de l’històric festival de Monterey, que l’any 1967 va obrir simbòlicament l’estiu de la pau i l’amor. L’espectacular i enèrgica actuació d’una encara poc coneguda Joplin va meravellar el públic assistent, entre el qual es trobava Cass Elliot, una altra gran veu i integrant del quartet The Mamas & the Papas.

El quintet va editar l’àlbum “Cheap thrills”, amb una emblemàtica portada en format de còmic. El disc, un dels grans treballs de la contracultura hippy, conté pistes com la formidable “Piece of my heart”, un extraordinari cover; una versió del clàssic “Summertime” o l’emotiva “Ball and chain”.

Malgrat que The Big Brother & the Holding Company era una formació consolidada, que Joplin estava considerada una de les millors cantants del moment i que “Cheap thrills” havia comptat amb unes vendes importants, Janis no se sentia còmoda emocionalment i semblava que la fama l’inquietava. Va ser llavors quan van començar les seves perilloses addiccions, tant amb l’alcohol com amb les drogues.

L’artista texana va deixar el grup californià, tal com havia fet Jimi Hendrix amb Experience, i com va succeir amb el brillant guitarrista amb Band of Gypsis, a Joplin se li van crear dues bandes d’acompanyament, Kozmic Blues Band i Full Tilt Band, sense cap altra ambició que fer simplement de complements de l’estrella.  

Janis va gravar aleshores l’elogiada obra “Pearl”, que conté cançons com l’enèrgica “Cry baby !”, la fantàstica “A woman left lonely”, “Mercedes Benz” o un cover de “Me and Bobby McGhee”, una peça composta pel també actor Kris kristofferson. Tanmateix, abans que l’àlbum sortís a la venda, la cantant va morir per una sobredosi, en un període en què també ho va fer, i per idèntica causa, el ja referit Hendrix. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...