Ir al contenido principal

AC / DC












En una època en què el rock dur ja havia aconseguit la seva consolidació en l’escena de la música rock, va aparèixer a Austràlia el grup AC / DC, format pels germans d’origen escocès Young: Angus (guitarra solista) i Malcolm (guitarra rítmica). La formació, que va tenir com a mànager George Young, germà gran de la saga, que havia tocat amb The Easybeats, la van completar el cantant Bon Scott, substitut del fugaç Dave Evans i que havia exercit de xofer de la banda; el baixista Mark Evans i el bateria Phil Rudd.

En un principi, l’èxit d’AC / DC, pel que fa als seus primers àlbums, ”High voltatge” i “TNT”, es va reduir a Austràlia, però a partir del treball “Dirty deeds done dirt cheap”, que agrupava temes dels dos primers discs, la banda va traspassar les fronteres i va arribar amb força al mercat britànic, fet que es consolidaria amb “Let there be rock”, “Powerage” i, sobretot, “Highway to hell” i el single del mateix títol.

No obstant, llavors es va produir la mort d’Scott, que es va ofegar en el seu propi vòmit arran d’una gran ingestió etílica. La desaparició del carismàtic vocalista va posar en dubte la continuïtat de la formació, però el nou fitxatge, Brian Johnson, procedent del grup Geordie, va ser un gran encert i AC / DC no només va seguir brillant, sinó que va incrementar els seus seguidors.

La nova etapa del conjunt australià es va encetar amb “Back is black”, el seu millor àlbum segons bona part de la crítica. El disc, que compta amb una portada negra com a homenatge pòstum a Scott, va suposar un triomf a nivell planetari i el grup de Sidney va realitzar la seva entrada espectacular en el mercat nord-americà, del qual ja mai n’ha sortit. En l’emblemàtica obra hi destaquen la cançó de títol homònim, amb un històric riff d’Angus, i “You shook me all night long”.

En aquell període, AC / DC es va erigir com la banda capdavantera de l’època daurada del heavy metal, que al Regne Unit, pàtria original dels líders del grup, va tenir la seva pròpia new wave, en la qual també van brillar conjunts com Iron Maiden, Rainbow, Whitesnake, Def Leppard o Motörhead, entre molts d’altres. Aleshores, el grup comandat pels germans Young va editar els àlbums “For those about to rock to salute you”, “Flick of the switch” i “Fly on the wall”, tots ells amb grans vendes a nivell planetari.

Ja convertit en stadium band, en una època en què Simon Wight va substituir transitòriament Rudd, el conjunt australià ha seguit a l’elit de la música rock fins els nostres dies, malgrat que la seva discografia no ha estat massa ben valorada des de llavors. Així mateix, AC / DC, al contrari d’allò que van fer altres bandes heavy, va evitar entrar en un estil molt sofisticat, tou i escassament autèntic, en el seu intent d’assolir un públic més ampli.

Fa poc més d'un any, Malcolm va trobar la mort, després d’haver abandonat la ja mítica formació per malaltia.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...