Ir al contenido principal

AC / DC












En una època en què el rock dur ja havia aconseguit la seva consolidació en l’escena de la música rock, va aparèixer a Austràlia el grup AC / DC, format pels germans d’origen escocès Young: Angus (guitarra solista) i Malcolm (guitarra rítmica). La formació, que va tenir com a mànager George Young, germà gran de la saga, que havia tocat amb The Easybeats, la van completar el cantant Bon Scott, substitut del fugaç Dave Evans i que havia exercit de xofer de la banda; el baixista Mark Evans i el bateria Phil Rudd.

En un principi, l’èxit d’AC / DC, pel que fa als seus primers àlbums, ”High voltatge” i “TNT”, es va reduir a Austràlia, però a partir del treball “Dirty deeds done dirt cheap”, que agrupava temes dels dos primers discs, la banda va traspassar les fronteres i va arribar amb força al mercat britànic, fet que es consolidaria amb “Let there be rock”, “Powerage” i, sobretot, “Highway to hell” i el single del mateix títol.

No obstant, llavors es va produir la mort d’Scott, que es va ofegar en el seu propi vòmit arran d’una gran ingestió etílica. La desaparició del carismàtic vocalista va posar en dubte la continuïtat de la formació, però el nou fitxatge, Brian Johnson, procedent del grup Geordie, va ser un gran encert i AC / DC no només va seguir brillant, sinó que va incrementar els seus seguidors.

La nova etapa del conjunt australià es va encetar amb “Back is black”, el seu millor àlbum segons bona part de la crítica. El disc, que compta amb una portada negra com a homenatge pòstum a Scott, va suposar un triomf a nivell planetari i el grup de Sidney va realitzar la seva entrada espectacular en el mercat nord-americà, del qual ja mai n’ha sortit. En l’emblemàtica obra hi destaquen la cançó de títol homònim, amb un històric riff d’Angus, i “You shook me all night long”.

En aquell període, AC / DC es va erigir com la banda capdavantera de l’època daurada del heavy metal, que al Regne Unit, pàtria original dels líders del grup, va tenir la seva pròpia new wave, en la qual també van brillar conjunts com Iron Maiden, Rainbow, Whitesnake, Def Leppard o Motörhead, entre molts d’altres. Aleshores, el grup comandat pels germans Young va editar els àlbums “For those about to rock to salute you”, “Flick of the switch” i “Fly on the wall”, tots ells amb grans vendes a nivell planetari.

Ja convertit en stadium band, en una època en què Simon Wight va substituir transitòriament Rudd, el conjunt australià ha seguit a l’elit de la música rock fins els nostres dies, malgrat que la seva discografia no ha estat massa ben valorada des de llavors. Així mateix, AC / DC, al contrari d’allò que van fer altres bandes heavy, va evitar entrar en un estil molt sofisticat, tou i escassament autèntic, en el seu intent d’assolir un públic més ampli.

Fa poc més d'un any, Malcolm va trobar la mort, després d’haver abandonat la ja mítica formació per malaltia.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...