Ir al contenido principal

JEFFERSON AIRPLANE












La banda californiana, un dels grups cèlebres de l’era del flower power i amb arrels en el gènere folk, va ser fundada per Signe Anderson (veu), Paul Kantner (guitarra i veu), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukkonen (guitarra i veu), Jack Casidy (baix) i Spencer Dryden (bateria). El sextet va debutar amb un àlbum de títol homònim, el qual va passar gairebé desapercebut.

L’entrada de la cantant Grace Slick va suposar un canvi molt important per a la banda nord-americana. La vocalista, que a més va iniciar una relació sentimental amb Kantner, va ser clau en l’històric segon àlbum del conjunt de San Francisco, “Surrealistic pillow”, el qual inclou dues composicions de Slick: “Somebody to love” i la psicodèlica “White rabbit”, tot un clàssic de l’era hippy i basat en el conte “Alícia al país de les meravelles”, de Lewis Carroll.

Amb la confecció de “Surrealistic Pillow”, on també hi prenen part cançons com “Today” o “Comin’ back to me”, Jefferson Airplane es va convertir, juntament amb The Grateful Dead, en la banda més genuïnament hippy del moment i, com a tal, va participar en esdeveniments fonamentals del flower power com els festivals de Monterey i Woodstock, portats a terme els anys 1967 i 1969 respectivament.

A diferència de The Grateful Dead, que va comptar amb un líder clar, com va ser el cas del cantant i guitarrista Jerry García, a Jefferson Airplane el protagonisme va estar més repartit, creant-se dos pols, un format per Balin i l’altre per la parella Slick / Kantner, sense oblidar que Kaukkonen també va contribuir en les tasques de composició.

Després de les edicions dels àlbums de transició “After bathing at Baxter’s” i “Crown of creation”, la formació de San Francisco va gravar “Volunteers”, un altre dels seus punts àlgids. De l’obra cal significar peces com “Good shepherd”, “We can be together” o la que li dóna títol, amb una temàtica de protest song que fa referència a la contemporània guerra del Vietnam, un dels focus de lluita i confrontació de la comunitat hippy.

Seguidament, en un període en què la contracultura hippy entrava en decadència, el conjunt californià es va veure sumit en una clara crisi, en una època en què Balin va protagonitzar diverses marxes i reaparicions, Kaukkonen i Casidy van fundar el grup de blues rock Hot Tuna o la banda va canviar la seva denominació, primer Jefferson Starship i més tard simplement Starship, a mesura que la seva música era cada cop més comercial i propera a l’AOR.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...