Ir al contenido principal

JEFFERSON AIRPLANE












La banda californiana, un dels grups cèlebres de l’era del flower power i amb arrels en el gènere folk, va ser fundada per Signe Anderson (veu), Paul Kantner (guitarra i veu), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukkonen (guitarra i veu), Jack Casidy (baix) i Spencer Dryden (bateria). El sextet va debutar amb un àlbum de títol homònim, el qual va passar gairebé desapercebut.

L’entrada de la cantant Grace Slick va suposar un canvi molt important per a la banda nord-americana. La vocalista, que a més va iniciar una relació sentimental amb Kantner, va ser clau en l’històric segon àlbum del conjunt de San Francisco, “Surrealistic pillow”, el qual inclou dues composicions de Slick: “Somebody to love” i la psicodèlica “White rabbit”, tot un clàssic de l’era hippy i basat en el conte “Alícia al país de les meravelles”, de Lewis Carroll.

Amb la confecció de “Surrealistic Pillow”, on també hi prenen part cançons com “Today” o “Comin’ back to me”, Jefferson Airplane es va convertir, juntament amb The Grateful Dead, en la banda més genuïnament hippy del moment i, com a tal, va participar en esdeveniments fonamentals del flower power com els festivals de Monterey i Woodstock, portats a terme els anys 1967 i 1969 respectivament.

A diferència de The Grateful Dead, que va comptar amb un líder clar, com va ser el cas del cantant i guitarrista Jerry García, a Jefferson Airplane el protagonisme va estar més repartit, creant-se dos pols, un format per Balin i l’altre per la parella Slick / Kantner, sense oblidar que Kaukkonen també va contribuir en les tasques de composició.

Després de les edicions dels àlbums de transició “After bathing at Baxter’s” i “Crown of creation”, la formació de San Francisco va gravar “Volunteers”, un altre dels seus punts àlgids. De l’obra cal significar peces com “Good shepherd”, “We can be together” o la que li dóna títol, amb una temàtica de protest song que fa referència a la contemporània guerra del Vietnam, un dels focus de lluita i confrontació de la comunitat hippy.

Seguidament, en un període en què la contracultura hippy entrava en decadència, el conjunt californià es va veure sumit en una clara crisi, en una època en què Balin va protagonitzar diverses marxes i reaparicions, Kaukkonen i Casidy van fundar el grup de blues rock Hot Tuna o la banda va canviar la seva denominació, primer Jefferson Starship i més tard simplement Starship, a mesura que la seva música era cada cop més comercial i propera a l’AOR.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...