Ir al contenido principal

CROSBY, STILLS & NASH (& YOUNG)












David Crosby, membre de la formació The Byrds; Stephen Stills, integrant de la banda Buffalo Springfield, i Graham Nash, que havia estat un dels fundadors del conjunt anglès The Hollies, van crear el supergrup que portava els seus cognoms, en què més tard es va unir el canadenc Neil Young, també excomponent de Buffalo Springfield.

Crosby, Stills i Nash van debutar amb un àlbum de títol homònim, en el qual hi prenen part cançons com “Marraquesh Express” i “Suite: Judy blue eyes”, dedicada aquesta a la folk singer Judy Collins, en aquell temps companya sentimental d’Stephen. Ja amb l’entrada de Young, que havia gravat tres treballs en solitari després de l’experiència de Buffalo Springfield, el quartet es va presentar al festival hippy de Woodstock.

Seguidament, els quatre músics van editar la seva considerada obra mestra: “Déja vu”. L’edició, una producció molt pulcra, neta i elegant, compta amb peces com “Carry on”, d’Stills; “Teach your Children”, de Nash; l’extraordinària “Almost cut my hear”, magníficament interpretada per Crosby; “Helplesless”, amb el segell característic de Young; “Woodstock”, el cover d’un tema de Joni Mitchell, i la pop “Our house”, una altra contribució de Nash.

Malgrat l’èxit de “Déja vu”, tant des del punt de vista comercial com del de la crítica, la continuïtat de tres personalitats tan fortes unides va ser complicada i els quatre membres van decidir prendre´s un llarg parèntesi per tornar a gravar junts, fins el punt que el següent àlbum, “CSN”, només amb els membres originals, no es va realitzar fins a set ants més tard, mentre que amb el quatre integrants, “American Dream”, fins 18 anys després.

Mentre seguien trajectòries autònomes cal destacar, sobretot, la carrera de Young, que, normalment acompanyat de la banda Crazy Horse, va portar a terme un decenni dels anys 70 extraordinari, mitjançant àlbums de gran repercussió com el cèlebre “Harvest”, número u als Estats Units; “On the beach”, “Tonight’s the night”, “Zuma” o el directe “Rust never sleeps”.

Pel que respecta als altres components del supergrup, tots ells van tenir experiències en solitari, però també hi van haver unions, com el duo format per Crosby i Nash o l’associació Mannasas, creada per Stills, amb músics com l’exByrds Chris Hillman, Al Perkins, Paul Harris, Dallas Taylor, que havia col·laborat amb CSNY, o Joe Lala, i que va tenir cert èxit amb l’àlbum inicial de títol homònim.

Al llarg del temps, les trobades entre David, Stephen i Graham han estat bastant habituals, encara que en el cas de Neil les col·laboracions han resultat més especiades i esporàdiques. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...