Ir al contenido principal

THE WHITE STRIPES













Jack i Megan White, que no eren germans, però si parella sentimental durant un temps, van formar el duo The White Stripes, que va alternar el garage rock amb el blues rock i es va convertir en una de les principals associacions independents de la primera dècada de l’actual segle.

Jack (veu, guitarra, baix i teclats), que si porta el cognom White, es va erigir aviat com un dels millors guitarristes de la música rock, encara que els dos primers àlbums del duo fundat a Detroit, el primer de títol homònim i “De Stijl”, van passar pràcticament desapercebuts, sobretot als Estats Units.

“White blood cells”, el seu tercer treball d’estudi de gran format, va suposar el primer èxit del grup, arribant el disc al top 100 a les dues bandes de l’Atlàntic, però no va ser fins a la confecció de l’esplèndida obra “Elephant”, número u a la Gran Bretanya i número sis als Estats Units, que The White Stripes no va aconseguir una gran celebritat.

“Elephant” disposa de pistes com la popular “Seven nation army”, “I want to be a boy to warm your mother’s heart”, “Ball and biscuit”, “In the cold, cold night”, interpretada per Megan (bateria i veu), i “I just don’t know what to do with myself”, un particular cover d’una cançó composta per Burt Bacharach i Hal David que, a la dècada dels 60 del passat segle, va interpretar Dusty Springfield.

Des de llavors, el duo, que va editar els àlbums “Get behind me satan” i “Icky thump”, aquest número u al Regne Unit, on va ser un grup de culte, The White Stripes es va convertir en cap de cartell dels diferents festivals indie i en una de les principals formacions de l’escena alternativa, traspassant el límits lògics que la separen dels ambients més comercials.

Malgrat l’èxit, va arribar la separació, moment en què Jack va iniciar una aclamada carrera en solitari. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...