Ir al contenido principal

MARVIN GAYE













Marvin Gaye, com altres solistes, per exemple un joveníssim Stevie Wonder, o formacions com The Supremes, The Temptations o The Miracles, va ser una de les principals apostes de Berry Gordy per al seu segell discogràfic Motown, però la seva figura i la seva carrera van molt més enllà de l’empresa de Detroit.

Gordy era conegut pel seu enorme poder sobre els artistes que formaven part de la seva firma, als quals sotmetia a duríssimes jornades de gravacions, concerts i gires i que, moltes vegades, havien de seguir les seves estrictes directrius, però Gaye, com potser també Smokey Robinson, líder dels Miracles i que va arribar a ser vicepresident de la companyia, es va allunyar una mica del dictat de Berry.

Durant la segona meitat de la dècada dels 60 del segle XX, es va intensificar la lluita de la població afroamericana dels Estats Units pels drets civils, mitjançant líders de gran carisma com Martin Luther King i Malcolm X, sent tots dos assassinats. Entre finals d’aquell decenni i començaments dels anys 70, va tenir lloc el moviment del black power, que també es va caracteritzar per unir-se a les marxes contra la guerra del Vietnam, on hi van ser destinats i van morir molts combatents de raça negra.

Gaye no es va sentir indiferent a tota aquella conjuntura i durant aquell convuls període va editar el seu àlbum més emblemàtic, “What’s going on”, que conté cançons com la que li dóna títol o “Mercy, Mercy me (ecology)”. A Gordy no li va agradar gens aquell treball, que comptava amb temàtiques de caire social i polític, però Marvin es va sortir amb la seva i va acabar editant el disc, considerat avui en dia per diferents experts com una de les grans obres  del passat segle.

L’intèrpret nord-americà va transcórrer llavors per una època extraordinària, en la qual també hi va sobresortir l’àlbum “Let’s get in on”, amb pistes com la de títol homònim o “Come get to this”. No obstant, amb el pas dels anys, Gaye va entrar en una etapa molt irregular i inestable, fonamentalment per la seva addicció a les drogues, que van marcar el final de la seva carrera artística.

En un moment de gran problemàtica, Marvin va tornar al domicili dels seus pares, en què les discussions amb el seu progenitor van ser dures, profundes i continuades, fins que aquell va assassinar el seu fill arran de disparar-li un tret. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...