Ir al contenido principal

MARVIN GAYE













Marvin Gaye, com altres solistes, per exemple un joveníssim Stevie Wonder, o formacions com The Supremes, The Temptations o The Miracles, va ser una de les principals apostes de Berry Gordy per al seu segell discogràfic Motown, però la seva figura i la seva carrera van molt més enllà de l’empresa de Detroit.

Gordy era conegut pel seu enorme poder sobre els artistes que formaven part de la seva firma, als quals sotmetia a duríssimes jornades de gravacions, concerts i gires i que, moltes vegades, havien de seguir les seves estrictes directrius, però Gaye, com potser també Smokey Robinson, líder dels Miracles i que va arribar a ser vicepresident de la companyia, es va allunyar una mica del dictat de Berry.

Durant la segona meitat de la dècada dels 60 del segle XX, es va intensificar la lluita de la població afroamericana dels Estats Units pels drets civils, mitjançant líders de gran carisma com Martin Luther King i Malcolm X, sent tots dos assassinats. Entre finals d’aquell decenni i començaments dels anys 70, va tenir lloc el moviment del black power, que també es va caracteritzar per unir-se a les marxes contra la guerra del Vietnam, on hi van ser destinats i van morir molts combatents de raça negra.

Gaye no es va sentir indiferent a tota aquella conjuntura i durant aquell convuls període va editar el seu àlbum més emblemàtic, “What’s going on”, que conté cançons com la que li dóna títol o “Mercy, Mercy me (ecology)”. A Gordy no li va agradar gens aquell treball, que comptava amb temàtiques de caire social i polític, però Marvin es va sortir amb la seva i va acabar editant el disc, considerat avui en dia per diferents experts com una de les grans obres  del passat segle.

L’intèrpret nord-americà va transcórrer llavors per una època extraordinària, en la qual també hi va sobresortir l’àlbum “Let’s get in on”, amb pistes com la de títol homònim o “Come get to this”. No obstant, amb el pas dels anys, Gaye va entrar en una etapa molt irregular i inestable, fonamentalment per la seva addicció a les drogues, que van marcar el final de la seva carrera artística.

En un moment de gran problemàtica, Marvin va tornar al domicili dels seus pares, en què les discussions amb el seu progenitor van ser dures, profundes i continuades, fins que aquell va assassinar el seu fill arran de disparar-li un tret. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...