Ir al contenido principal

TRAVIS












En la prolífica escena musical de Glasgow, la ciutat més poblada d’Escòcia, a la qual també hi pertanyien, o hi van formar part, altres bandes indies com The Jesus & Mary Chain, Primal Scream, Teenage Funclub, Belle & Sebastian o Franz Ferdinand, es va fundar el quartet Travis, en principi una formació que, d’alguna manera, es va unir a la moda del brit pop, però que, finalment, va seguir un camí propi. 

El grup, que va adoptar el nom del protagonista del film “Paris, Texas”, del director alemany Wim Wenders, que va introduir algunes cançons de la banda a la seva pel·lícula “Terra d’abundància”, l’han integrat sempre el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne i el bateria Neil Primrose.

Sota els paràmetres de la influència del brit pop, el quartet escocès va editar l’àlbum de debut “Good feeling”, amb les cançons “All i want to do is rock” i “Happy”, per seguidament realitzar el seu treball estel·lar, “The man Who”, magnífica i elogiada obra que conté pistes com “Writing to reach you”, “Driftwood”, “Turn” o “Why does it always rain on me ?”.

A continuació, Travis va portar a terme la gravació de “The invisible sun”, el seu primer número u a la Gran Bretanya i amb els temes “Sing” i “Side”; el fenomenal “12 memories”, amb el reclam de peces com “The beautiful occupation”, “Re – offender”, “Mid – life krisis” i “Happy to hang around”, i “The boy with no name”, que conté “Closer” i “My eyes”.

En aquest punt, el quartet de Glasgow, guanyador de dos Brit Awards, era ja reconegut com una de les bandes emblemàtiques del rock alternatiu britànic, que posteriorment va editar els discs “Ode to J. Smith”, que va significar un petit descens en la seva trajectòria; “Where you stand”, que va recuperar el terreny perdut, i “Everything at once”. Alguns experts consideren Travis una important influència per a formacions com Keane o els cèlebres Coldplay, com ha reconegut el seu líder Chris Martin.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...