Ir al contenido principal

TRAVIS












En la prolífica escena musical de Glasgow, la ciutat més poblada d’Escòcia, a la qual també hi pertanyien, o hi van formar part, altres bandes indies com The Jesus & Mary Chain, Primal Scream, Teenage Funclub, Belle & Sebastian o Franz Ferdinand, es va fundar el quartet Travis, en principi una formació que, d’alguna manera, es va unir a la moda del brit pop, però que, finalment, va seguir un camí propi. 

El grup, que va adoptar el nom del protagonista del film “Paris, Texas”, del director alemany Wim Wenders, que va introduir algunes cançons de la banda a la seva pel·lícula “Terra d’abundància”, l’han integrat sempre el cantant i guitarrista Fran Healey, el guitarrista Andy Dunlop, el baixista Dougie Payne i el bateria Neil Primrose.

Sota els paràmetres de la influència del brit pop, el quartet escocès va editar l’àlbum de debut “Good feeling”, amb les cançons “All i want to do is rock” i “Happy”, per seguidament realitzar el seu treball estel·lar, “The man Who”, magnífica i elogiada obra que conté pistes com “Writing to reach you”, “Driftwood”, “Turn” o “Why does it always rain on me ?”.

A continuació, Travis va portar a terme la gravació de “The invisible sun”, el seu primer número u a la Gran Bretanya i amb els temes “Sing” i “Side”; el fenomenal “12 memories”, amb el reclam de peces com “The beautiful occupation”, “Re – offender”, “Mid – life krisis” i “Happy to hang around”, i “The boy with no name”, que conté “Closer” i “My eyes”.

En aquest punt, el quartet de Glasgow, guanyador de dos Brit Awards, era ja reconegut com una de les bandes emblemàtiques del rock alternatiu britànic, que posteriorment va editar els discs “Ode to J. Smith”, que va significar un petit descens en la seva trajectòria; “Where you stand”, que va recuperar el terreny perdut, i “Everything at once”. Alguns experts consideren Travis una important influència per a formacions com Keane o els cèlebres Coldplay, com ha reconegut el seu líder Chris Martin.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...