Ir al contenido principal

TELEVISION













Es comenta que Tom Verlaine, qui seria cantant, guitarrista i líder del grup Television, va ser l’home que va convèncer Hilly Kristall, amo del local novaiorquès CBGB, en principi un espai especialitzat en música country i blues, perquè hi canviés la tendència i es convertís en el feu del punk i la new wave de la gran urbs nord-americana.

El quartet clàssic, que només va editar dos àlbums d’estudi, va estar format per Verlaine (veu, guitarra i teclats), Richard Lloyd (guitarra), Fred Smith (baix) i Billy Ficca (bateria). El grup es va convertir aviat en la principal formació del punk novaiorquès, juntament amb Ramones, Blondie i Talking Heads, representant amb aquesta última la seva part més intel·lectualitzada, arty i complexa.

Television, que es va involucrar més en l’estil de la new wave, va debutar amb l’excel·lent obra “Marquee moon”, un dels millors treballs de la història de la música rock. En l’emblemàtic disc totes les cançons compten amb una indubtable qualitat, encara que es poden destacar de manera especial  “Venus”, “Elevation”, “Prove it”, “Guiding light” i la magnífica peça de títol homònim, la qual té una durada superior als 10 minuts, evidentment una característica molt allunyada del punk tradicional, i en què les guitarres de Verlaine i Lloyd, que semblaven competir, marquen una llarguíssima part instrumental.

En aquest punt, el quartet nord-americà, que va rebre la influència de la mítica banda The Velvet Underground (VU), comptava amb una enorme pressió alhora de gravar el seu segon àlbum, tot i que “Marquee moon”, des del punt de vista comercial, va passar pràcticament inadvertit, com ho havien fet igualment els treballs de VU. “Adventure” va ser el títol del següent disc de llarga durada de Television, que, malgrat comptar amb pistes importants com “Glory”, “Ain’t that nothin’” i “The dream’s dream”, no va poder igualar l’òpera prima.

Després d’”Adventure”, el quartet es va dissoldre, encara que anys més tard tornaria amb un disc de títol homònim. Malgrat la seva curta trajectòria, Television està considerada una banda de culte que ha tingut una enorme influència en conjunts del rock alternatiu de les últimes dècades, sent potser l’exemple més clar el de la també formació novaiorquesa The Strokes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...