Ir al contenido principal

TELEVISION













Es comenta que Tom Verlaine, qui seria cantant, guitarrista i líder del grup Television, va ser l’home que va convèncer Hilly Kristall, amo del local novaiorquès CBGB, en principi un espai especialitzat en música country i blues, perquè hi canviés la tendència i es convertís en el feu del punk i la new wave de la gran urbs nord-americana.

El quartet clàssic, que només va editar dos àlbums d’estudi, va estar format per Verlaine (veu, guitarra i teclats), Richard Lloyd (guitarra), Fred Smith (baix) i Billy Ficca (bateria). El grup es va convertir aviat en la principal formació del punk novaiorquès, juntament amb Ramones, Blondie i Talking Heads, representant amb aquesta última la seva part més intel·lectualitzada, arty i complexa.

Television, que es va involucrar més en l’estil de la new wave, va debutar amb l’excel·lent obra “Marquee moon”, un dels millors treballs de la història de la música rock. En l’emblemàtic disc totes les cançons compten amb una indubtable qualitat, encara que es poden destacar de manera especial  “Venus”, “Elevation”, “Prove it”, “Guiding light” i la magnífica peça de títol homònim, la qual té una durada superior als 10 minuts, evidentment una característica molt allunyada del punk tradicional, i en què les guitarres de Verlaine i Lloyd, que semblaven competir, marquen una llarguíssima part instrumental.

En aquest punt, el quartet nord-americà, que va rebre la influència de la mítica banda The Velvet Underground (VU), comptava amb una enorme pressió alhora de gravar el seu segon àlbum, tot i que “Marquee moon”, des del punt de vista comercial, va passar pràcticament inadvertit, com ho havien fet igualment els treballs de VU. “Adventure” va ser el títol del següent disc de llarga durada de Television, que, malgrat comptar amb pistes importants com “Glory”, “Ain’t that nothin’” i “The dream’s dream”, no va poder igualar l’òpera prima.

Després d’”Adventure”, el quartet es va dissoldre, encara que anys més tard tornaria amb un disc de títol homònim. Malgrat la seva curta trajectòria, Television està considerada una banda de culte que ha tingut una enorme influència en conjunts del rock alternatiu de les últimes dècades, sent potser l’exemple més clar el de la també formació novaiorquesa The Strokes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...