Ir al contenido principal

GENESIS
















Durant la seva primera etapa, aquella comandada per Peter Gabriel, segons la crítica especialitzada, de llarg la millor del grup britànic, Genesis es va involucrar tant en l’avantguardista gènere del rock progressiu com en la moda glam, quan la formació oferia autèntiques actuacions teatrals en els seus concerts.

Els components inicials de Genesis van ser Gabriel (veu), Anthony Phillips (guitarra), Mike Rutherford (baix), John Silver (bateria) i Tony Banks (piano i òrgan). Molt aviat, Steve Hackett va substituït Phillips i Silver va deixar el seu lloc a Chris Stewart, que no trigaria en ser canviat per John Mayhew.

Durant el període glam, en què el grup va ser la referència més intel·lectual del moviment, juntament amb Roxy Music, eren habituals les actuacions de Gabriel, que moltes vegades sortia disfressat als escenaris, en una etapa en què la banda britànica va editar els àlbums “From Genesis to revelation”, “Traspass” i “Nursery crime”, moment en què es va produir l’entrada de Phil Collins com a bateria.

L’època de més creativitat del conjunt anglès es va desenvolupar amb la confecció dels treballs “Foxtrot” i, molt especialment, “Selling England by the pound” i el doble conceptual “The lamb lies down on Broadway”, obres clau en l’era del rock progressiu que van comptar amb unes crítiques excel·lents.

Després de la gravació de “The lamb lies down in Broadway”, les relacions entre Gabriel i la resta del grup es van deteriorar profundament, doncs s’acusava el líder d’elegir les cançons que formaven part de cada disc de forma unilateral. Finalment, Gabriel va marxar i va iniciar una carrera en solitari que va tenir, durant els seus inicis, un caire experimental, encara que posteriorment derivaria cap a una major comercialització.

Després de l’abandonament de Peter, Collins es va fer càrrec del lideratge de la formació, fent igualment les funcions de vocalista. A partir d’aquell moment, només amb la continuïtat de Rutherford i Banks, i amb la inclusió del guitarrista Mick Barnard, Genesis es va convertir en una banda de pop molt comercial i apte per a tota classe de públics.

Collins ha portat a terme una llarga i exitosa carrera en solitari, paral·lela amb la vigència de la banda, encara que en algun moment va ser substituït per Ray Wilson, mentre Rutherford va formar Mike & the Mechanics.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...