Ir al contenido principal

GENESIS
















Durant la seva primera etapa, aquella comandada per Peter Gabriel, segons la crítica especialitzada, de llarg la millor del grup britànic, Genesis es va involucrar tant en l’avantguardista gènere del rock progressiu com en la moda glam, quan la formació oferia autèntiques actuacions teatrals en els seus concerts.

Els components inicials de Genesis van ser Gabriel (veu), Anthony Phillips (guitarra), Mike Rutherford (baix), John Silver (bateria) i Tony Banks (piano i òrgan). Molt aviat, Steve Hackett va substituït Phillips i Silver va deixar el seu lloc a Chris Stewart, que no trigaria en ser canviat per John Mayhew.

Durant el període glam, en què el grup va ser la referència més intel·lectual del moviment, juntament amb Roxy Music, eren habituals les actuacions de Gabriel, que moltes vegades sortia disfressat als escenaris, en una etapa en què la banda britànica va editar els àlbums “From Genesis to revelation”, “Traspass” i “Nursery crime”, moment en què es va produir l’entrada de Phil Collins com a bateria.

L’època de més creativitat del conjunt anglès es va desenvolupar amb la confecció dels treballs “Foxtrot” i, molt especialment, “Selling England by the pound” i el doble conceptual “The lamb lies down on Broadway”, obres clau en l’era del rock progressiu que van comptar amb unes crítiques excel·lents.

Després de la gravació de “The lamb lies down in Broadway”, les relacions entre Gabriel i la resta del grup es van deteriorar profundament, doncs s’acusava el líder d’elegir les cançons que formaven part de cada disc de forma unilateral. Finalment, Gabriel va marxar i va iniciar una carrera en solitari que va tenir, durant els seus inicis, un caire experimental, encara que posteriorment derivaria cap a una major comercialització.

Després de l’abandonament de Peter, Collins es va fer càrrec del lideratge de la formació, fent igualment les funcions de vocalista. A partir d’aquell moment, només amb la continuïtat de Rutherford i Banks, i amb la inclusió del guitarrista Mick Barnard, Genesis es va convertir en una banda de pop molt comercial i apte per a tota classe de públics.

Collins ha portat a terme una llarga i exitosa carrera en solitari, paral·lela amb la vigència de la banda, encara que en algun moment va ser substituït per Ray Wilson, mentre Rutherford va formar Mike & the Mechanics.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...