Ir al contenido principal

ERIC CLAPTON
















La trajectòria del magnífic guitarrista britànic Eric Clapton ha estat la d’un autèntic rodamón: va ser un dels fundadors de The Yardbirds, va integrar els Bluesbreakers de John Mayall, va formar els supergrups Cream i Blind Faith, va originar les formacions Derek & the Dominos i Delaney, Bonnie & Friends, va col·laborar amb els exbeatles George Harrison i John Lennon, pel que fa a aquest com a component de la Plastic Ono Band, i finalment es va llançar en solitari.

Clapton va ser un dels fundadors del mític grup londinenc de rythm & blues The Yardbirds, amb Keith Relf, Chris Deja, Paul Samwell Smith i Jim McCarty. En un període en què ja estava considerat entre els millors guitarristes de l’escena musical britànica, i arran de les divergències per la deriva pop que va prendre la formació, Eric va abandonar la banda, on va ser substituït per Jeff Beck, i es va integrar als més puristes Bluesbreakers de John Mayall. 

Després de l’experiència amb Mayall, Eric va formar el supergrup Cream, amb el cantant i baixista Jack Bruce i el bateria Ginger Baker, en un període en què els tres músics estaven considerats els millors del Regne Unit en els seus respectius instruments. Després de l’edició de tres àlbums, entre els quals hi va destacar “Disraeli gears”, molt influenciat pel rock psicodèlic, el trio, clau en l’aparició del hard rock, ho va deixar estar, fonamentalment per les dificultats de convivència entre tres personalitats tan marcades.

A continuació, Eric van formar un nou supergrup, Blind Faith, de nou amb Baker, a més del cantant, guitarrista i teclista Steve Windwood, excomponent d’Spencer Davis Group i Traffic, i Rick Grech, que havia integrat Family. Tanmateix, el quartet va tenir una fugaç vigència i només va editar un treball de títol homònim.

Seguidament, el genial guitarrista britànic va crear les també fugaces bandes Derek & the Dominos i Delaney, Bonnie & Friends. Amb la primera, malgrat la seva curta experiència, va fer història al gravar la magnífica obra “Layla and other assorted love songs”, en la qual es trobaven una versió del tema “Little wing”, de Jimi Hendrix Experience, i l’extraordinària i popular cançó “Layla”, en què hi va intervenir Duane Allman com a músic d’estudi.

Per aquella època, Clapton va tenir importants i greus problemes derivats de la seva addicció a les drogues, havent de ser ingressat en un centre de rehabilitació, sent homenatjat posteriorment en un esdeveniment anomenat “The rainbow concert”, que també va comptar amb la seva versió en disc i en què hi van col·laborar estrelles com Windwood, Grech, Pete Townshend o Ron Wood.

Ja definitivament establert en solitari, en la trajectòria del músic anglès cal destacar els àlbums “461 ocean boulevard”, molt aclamat per la premsa especialitzada; el popular “Slowhand”, amb la pista “Wonderful Tonight”, i un apropament al gran públic mitjançant la peça “Tears of heaven”, dedicada al seu fill desaparegut.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...