Ir al contenido principal

NIRVANA













La ciutat de Seattle, a l’estat occidental nord-americà de Washington, va ser la seu on a finals de la dècada dels 80 va sorgir el corrent grunge, que estilísticament va reunir els gèneres del rock dur i el punk. En el seu moment, el trio Nirvana va ser el grup més admirat del moviment, sobretot arran de la confecció del seu segon àlbum d’estudi: “Nevermind”.

En un principi, la formació va estar integrada per Kurt Cobain (veu i guitarra), Krist Novoselic (baix) i Dale Crover (bateria), que aviat va ser substituït per Dave Grohl. Mitjançant el segell Sub Pop, que va produir els primers discs de les principals bandes grunge, Nirvana va debutar amb l’aspre, dur i poc accessible àlbum “In bleach”.

Seguidament, la formació va editar, ja des d’una multinacional discogràfica, un d’aquests treballs capaços de marcar un abans i un després en la història de la música rock: el ja significat “Nevermind”. Si bé és cert que prèviament hi va haver conjunts que van tenir certa importància per situar el rock alternatiu en una franja de públic més àmplia, com van ser els casos de REM, The Smiths o Pixies, el segon àlbum d’estudi del trio de Seattle va aconseguir convertir la música indie en un producte gairebé de masses.

En l’obra hi destaquen les tres primeres pistes del disc, la cèlebre “Smells like teen spirit”, un autèntic himne grunge; “In bloom” i la que per mi és la millor cançó de l’àlbum, “Come us you are”, tenint en compte també la peça “Lithium”.  Durant aquell període, sembla ser que Cobain no se sentia còmode amb la fama i popularitat que va assolir el grup, fet que, amb el consum de drogues i la seva turbulenta relació sentimental amb Courtney Love, líder del quartet californià Hole, va provocar una gran inestabilitat psicològica en la seva persona.     

Malgrat el gran èxit de “Nevermind”, sembla ser que el conjunt nord-americà no va quedar massa satisfet de la producció del treball, molt més pulcra i accessible que la seva òpera prima, per la qual cosa Nirvana va voler tornar de certa manera als seus orígens amb l’obra “In utero”, edició que va ser un important èxit comercial, però que la història no ha deixat a la mateixa altura que el seu il·lustre predecessor.

Nirvana encara va gravar el directe “Umplugged in New York City”, però poc més tard, Cobain va decidir posar punt i final a la seva vida als 27 anys, la mateixa edat en què abans havien desaparegut altres mites de la música rock com Brian Jones, Jim Morrison, Jimi Hendrix i Janis Joplin i posteriorment ho faria igualment Amy Winehouse.

Posteriorment a la mort del líder, el trio va desaparèixer i va donar pas a les bandes Sweet 75, formada per Novoselic i de fugaç vigència, i Foo Fighters, fundada per Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista, formació que s’ha erigit en un dels grups més populars de les dues últimes dècades.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...