Ir al contenido principal

NIRVANA













La ciutat de Seattle, a l’estat occidental nord-americà de Washington, va ser la seu on a finals de la dècada dels 80 va sorgir el corrent grunge, que estilísticament va reunir els gèneres del rock dur i el punk. En el seu moment, el trio Nirvana va ser el grup més admirat del moviment, sobretot arran de la confecció del seu segon àlbum d’estudi: “Nevermind”.

En un principi, la formació va estar integrada per Kurt Cobain (veu i guitarra), Krist Novoselic (baix) i Dale Crover (bateria), que aviat va ser substituït per Dave Grohl. Mitjançant el segell Sub Pop, que va produir els primers discs de les principals bandes grunge, Nirvana va debutar amb l’aspre, dur i poc accessible àlbum “In bleach”.

Seguidament, la formació va editar, ja des d’una multinacional discogràfica, un d’aquests treballs capaços de marcar un abans i un després en la història de la música rock: el ja significat “Nevermind”. Si bé és cert que prèviament hi va haver conjunts que van tenir certa importància per situar el rock alternatiu en una franja de públic més àmplia, com van ser els casos de REM, The Smiths o Pixies, el segon àlbum d’estudi del trio de Seattle va aconseguir convertir la música indie en un producte gairebé de masses.

En l’obra hi destaquen les tres primeres pistes del disc, la cèlebre “Smells like teen spirit”, un autèntic himne grunge; “In bloom” i la que per mi és la millor cançó de l’àlbum, “Come us you are”, tenint en compte també la peça “Lithium”.  Durant aquell període, sembla ser que Cobain no se sentia còmode amb la fama i popularitat que va assolir el grup, fet que, amb el consum de drogues i la seva turbulenta relació sentimental amb Courtney Love, líder del quartet californià Hole, va provocar una gran inestabilitat psicològica en la seva persona.     

Malgrat el gran èxit de “Nevermind”, sembla ser que el conjunt nord-americà no va quedar massa satisfet de la producció del treball, molt més pulcra i accessible que la seva òpera prima, per la qual cosa Nirvana va voler tornar de certa manera als seus orígens amb l’obra “In utero”, edició que va ser un important èxit comercial, però que la història no ha deixat a la mateixa altura que el seu il·lustre predecessor.

Nirvana encara va gravar el directe “Umplugged in New York City”, però poc més tard, Cobain va decidir posar punt i final a la seva vida als 27 anys, la mateixa edat en què abans havien desaparegut altres mites de la música rock com Brian Jones, Jim Morrison, Jimi Hendrix i Janis Joplin i posteriorment ho faria igualment Amy Winehouse.

Posteriorment a la mort del líder, el trio va desaparèixer i va donar pas a les bandes Sweet 75, formada per Novoselic i de fugaç vigència, i Foo Fighters, fundada per Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista, formació que s’ha erigit en un dels grups més populars de les dues últimes dècades.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...