Ir al contenido principal

WILCO













Wilco va ser fundat per músics sorgits del grup Uncle Tupelo, una banda que va donar tocs alternatius a la música country, com va ser el cas també de The Jayhawks, tendència amb la qual va continuar la nova banda, mitjançant l’àlbum "A / M", en què hi forma part la magnífica cançó “Shouldn’t be ashamed”.

Dels tres integrants dels significats Uncle Tupelo, Jim Farrar va fundar el grup Son Volt, mentre Jeff Tweddy (veu i guitarra) i John Stirratt (baix, piano i òrgan) van formar a Chicago Wilco, al qual es van ajuntar Brian Henneman (guitarra), Ken Coomer (bateria) i Max Johnson (mandolina i banjo). Després de l’inicial “A / M”, la banda nord-americana va editar el doble “Being there” i “Summerteeth”, dues obres de transició, que, no obstant, van rebre les aclamacions de la crítica.

L’elogiat treball “Yankee hotel foxtrot” va ser el primer àlbum de la nova fase per la qual va transcórrer Wilco, que va deixar enrere els postulats country dels seus inicis i va confeccionar una música més arriscada, experimental i de caire alternatiu. En el disc hi destaquen pistes com la folk “Jesus, etc.”, “Ashes of the american flags” i “Reservations”.

La tendència va continuar amb “A ghost is born”, que compta amb temes com “Spiders”, “Handshake drugs” i “The late greats”, va suposar el seu primer top 10 a les llistes de Billboard i va guanyar el premi Grammy al millor àlbum alternatiu. Seguidament, els mitjans de comunicació no van ser tan benèvols amb “Sky, blue sky”, doncs la crítica va pensar que hi havia hagut menys risc en la seva elaboració, tot i que personalment em sembla un bon disc, fonamentalment per peces com “Hate it here”, “On and on and on and on” o “Impossible Germany”, que té un meravellós final instrumental.

A continuació, la formació nord-americana va gravar les obres “Wilco (the album)”, “The Whole love” i “Star wars”, que han mantingut el conjunt de Chicago com una de les principals bandes indies del segle XXI. Per Wilco han passat també músics com el bateria Glenn Kotche, el virtuós guitarrista Nels Cline, el pianista i organista Michael Jorgensen, el percussionista i bateria Spencer Tweddy, fill de Jeff, i els multiinstrumentistes Jay Bennett, Leroy Beach, Jim O’Rourke i Pat Sansone.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...