WILCO

Wilco va ser fundat per músics sorgits del grup Uncle Tupelo, una banda que va donar tocs alternatius a la música country, com va ser el cas també de The Jayhawks, tendència amb la qual va continuar la nova banda, mitjançant l’àlbum "A / M", en què hi forma part la magnífica cançó “Shouldn’t be ashamed”.

Dels tres integrants dels significats Uncle Tupelo, Jim Farrar va fundar el grup Son Volt, mentre Jeff Tweddy (veu i guitarra) i John Stirratt (baix, piano i òrgan) van formar a Chicago Wilco, al qual es van ajuntar Brian Henneman (guitarra), Ken Coomer (bateria) i Max Johnson (mandolina i banjo). Després de l’inicial “A / M”, la banda nord-americana va editar el doble “Being there” i “Summerteeth”, dues obres de transició, que, no obstant, van rebre les aclamacions de la crítica.

L’elogiat treball “Yankee hotel foxtrot” va ser el primer àlbum de la nova fase per la qual va transcórrer Wilco, que va deixar enrere els postulats country dels seus inicis i va confeccionar una música més arriscada, experimental i de caire alternatiu. En el disc hi destaquen pistes com la folk “Jesus, etc.”, “Ashes of the american flags” i “Reservations”.

La tendència va continuar amb “A ghost is born”, que compta amb temes com “Spiders”, “Handshake drugs” i “The late greats”, va suposar el seu primer top 10 a les llistes de Billboard i va guanyar el premi Grammy al millor àlbum alternatiu. Seguidament, els mitjans de comunicació no van ser tan benèvols amb “Sky, blue sky”, doncs la crítica va pensar que hi havia hagut menys risc en la seva elaboració, tot i que personalment em sembla un bon disc, fonamentalment per peces com “Hate it here”, “On and on and on and on” o “Impossible Germany”, que té un meravellós final instrumental.

A continuació, la formació nord-americana va gravar les obres “Wilco (the album)”, “The Whole love” i “Star wars”, que han mantingut el conjunt de Chicago com una de les principals bandes indies del segle XXI. Per Wilco han passat també músics com el bateria Glenn Kotche, el virtuós guitarrista Nels Cline, el pianista i organista Michael Jorgensen, el percussionista i bateria Spencer Tweddy, fill de Jeff, i els multiinstrumentistes Jay Bennett, Leroy Beach, Jim O’Rourke i Pat Sansone.