Ir al contenido principal

COLDPLAY












Tot i que els inicis del quartet londinenc Coldplay es troben en el rock independent, el grup britànic, sobretot arran de la gravació de l’àlbum “Viva la vida or death and all his friends”, es va acabar convertint en una de les formacions més populars del planeta i en una autèntica stadium band.

El conjunt anglès sempre ha estat format pel carismàtic cantant, pianista i guitarrista Chris Martin, el guitarrista Jonny Buckland, el baixista Guy Berryman i el bateria Will Champion. El quartet ha portat tots els seus àlbums al número u de les llistes britàniques, excepte els dos primers al rànquing nord-americà de Billboard, ha guanyat nou Brit Awards i set Grammy i ha triomfat igualment en estats com Alemanya, França, Holanda, Irlanda, Canadà, Austràlia o Nova Zelanda.

El debut en gran format de la formació anglesa va ser “Parachutes”, un treball calmat, tranquil i assossegat, encara amb els paràmetres lògics d’una banda alternativa, en què hi destaquen les peces “Yellow”, un dels seus temes més populars, i la sofisticada “Trouble”.

El segon àlbum de Coldplay, “A rush of blood to the head”, em sembla la millor obra gravada mai pel conjunt londinenc, en un disc en què hi brillen les cançons “God put a Smile on your face”, “The scientist”, la bella “In my place”, que es va convertir en el primer senzill del treball, i la popular “Clocks”, que el quartet també va interpretar amb la formació cubana Buena Vista Social Club.

Malgrat temes força populars com “What if”, “Fix you”, “Talk” o “Speed of sound”, Coldplay va donar un petit pas enrere amb "X / Y", encara que el va recuperar de forma espectacular amb el supervendes i ja significat “Viva la vida or death and all his friends”, que va situar la formació anglesa com una de les bandes més seguides del planeta, sobretot pel single “Viva la vida”, la peça més famosa del disc amb “Violet hill”, encara que penso que la seva millor pista és “Lost”.

Tot i el gran èxit, personalment penso que a partir de “Viva la vida” Coldplay va baixar considerablement el seu nivell i va deixar de ser definitivament una banda indie per convertir-se en un conjunt mainstream i pràcticament un dinosaure de la música pop, en un període en què va editar també “Mylo xyloto”, no massa ben rebut per la crítica; “Ghost star” i “A head full of dreams”

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...