Ir al contenido principal

CHUCK BERRY














Chuck Berry va ser una de les primeres grans estrelles de la música rock, deixant per a la posteritat grans clàssics com “Carol”, “Roll over Beethoven”, “Maybelline”, el seu primer èxit, i “Johnny be Good”, el seu tema més cèlebre, versionat un munt de vegades i present a la banda sonora de vàries pel·lícules.

Si en l’article dedicat a Elvis Presley, comentava que l’intèrpret de Tupelo, després d’uns inicis problemàtics, va acabar sent acceptat per la societat nord-americana, no va succeir el mateix amb Berry, doncs es tractava d’un músic negre i aquest fet era una notable adversitat en els Estats Units de la dècada dels 50 del segle XX, quan en alguns estats del sud encara es segregava la població en el transport públic o en els centre educatius.

Tanmateix, Berry va aconseguir una cosa que semblava gairebé impossible en aquells temps: unir de certa forma les diferents ètnies del país, doncs van haver varis joves blancs que es van enganxar a la seva música,  que era normalment composta per ell mateix, alguns cops amb unes temàtiques força polèmiques, per no dir directament escandaloses, en aquella Amèrica de fa sis dècades.

Berry, considerat un brillant guitarrista, va ser igualment una enorme influència per a les bandes de pop, rock i rythm & blues que van sorgir durant el decenni següent a la Gran Bretanya i així, per exemple, The Beatles va versionar “Roll over Beethoven”, que va ser inclosa en el seu segon àlbum d’estudi, “With the Beatles”, i The Rolling Stones va obtenir el seu primer hit amb un cover de “Carol”.

Ja considerada una gran figura del rock, Chuck va obrir un negoci de restauració, quan, potser de manera inconscient, va contractar una menor d’edat, per la qual cosa va ser condemnat a una pena de presó. Quan va recuperar la llibertat, el compositor va observar que la british invasion ho havia arrasat tot, encara que, durant els anys 70, va participar en diversos revivals del rock’n roll.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...