CHUCK BERRY

Chuck Berry va ser una de les primeres grans estrelles de la música rock, deixant per a la posteritat grans clàssics com “Carol”, “Roll over Beethoven”, “Maybelline”, el seu primer èxit, i “Johnny be Good”, el seu tema més cèlebre, versionat un munt de vegades i present a la banda sonora de vàries pel·lícules.

Si en l’article dedicat a Elvis Presley, comentava que l’intèrpret de Tupelo, després d’uns inicis problemàtics, va acabar sent acceptat per la societat nord-americana, no va succeir el mateix amb Berry, doncs es tractava d’un músic negre i aquest fet era una notable adversitat en els Estats Units de la dècada dels 50 del segle XX, quan en alguns estats del sud encara es segregava la població en el transport públic o en els centre educatius.

Tanmateix, Berry va aconseguir una cosa que semblava gairebé impossible en aquells temps: unir de certa forma les diferents ètnies del país, doncs van haver varis joves blancs que es van enganxar a la seva música,  que era normalment composta per ell mateix, alguns cops amb unes temàtiques força polèmiques, per no dir directament escandaloses, en aquella Amèrica de fa sis dècades.

Berry, considerat un brillant guitarrista, va ser igualment una enorme influència per a les bandes de pop, rock i rythm & blues que van sorgir durant el decenni següent a la Gran Bretanya i així, per exemple, The Beatles va versionar “Roll over Beethoven”, que va ser inclosa en el seu segon àlbum d’estudi, “With the Beatles”, i The Rolling Stones va obtenir el seu primer hit amb un cover de “Carol”.

Ja considerada una gran figura del rock, Chuck va obrir un negoci de restauració, quan, potser de manera inconscient, va contractar una menor d’edat, per la qual cosa va ser condemnat a una pena de presó. Quan va recuperar la llibertat, el compositor va observar que la british invasion ho havia arrasat tot, encara que, durant els anys 70, va participar en diversos revivals del rock’n roll.