YES

La formació britànica Yes va ser una de les principals bandes del període àlgid del rock progressiu i simfònic, juntament amb grups com King Crimson, Genesis, Jethro Tull o Emerson, Lake & Palmer, entre d’altres, i va reunir alguns dels millors músics de la història de la música popular.

El quintet original de la formació anglesa va ser compost pel carismàtic cantant Jon Anderson, el guitarrista Peter Banks, el baixista Trevor Horn, el bateria Bill Bruford i el teclista Tony Kaye. Posteriorment, es van unir al grup músics com el guitarrista Steve Howe, el bateria Alan White i els teclistes Rick Wakeman, Patrick Moraz i Geoff Downes.

Molts dels components de Yes van ser considerats com els millors en els seus respectius instruments en l’època d’auge del rock progressiu, durant bona part de la dècada dels 70 del segle XX, com van ser els casos, sobretot, de Howe i Wakeman, que va rivalitzar amb un altre espectacular teclista, Keith Emerson, fundador de Nice i membre del trio que va formar amb el cantant i baixista Greg Lake i el bateria Carl Palmer.

El grup britànic va tenir les clàssiques característiques d’una banda progressiva i simfònica, és a dir, amb la confecció de cançons de gran minutatge, llargs desenvolupaments instrumentals, tècnica i qualitat dels seus integrants, una important intel·lectualitat i sofisticació, concerts espectaculars i efectistes, cert  distanciament de la realitat social que els envoltava i la realització d’àlbums de tipus conceptual, en el cas de Yes, especialment de caire místic i còsmic.

Pel que respecta a la seva etapa estel·lar, el grup anglès va editar un treball de títol homònim, “Time and a word”, “The Yes album”, “Fragile”, “Close to the edge”, “Tales from topografic oceans”, “Relayer”, “Going to the one” i “Tomato”, que els van erigir com una de les bandes fonamentals del decenni dels 70, en què potser només va ser clarament superada per conjunts com The Rolling Stones, Led Zeppelin o Queen.

En un moment donat, l’estabilitat del grup es va veure ressentida pels canvis de personal, les anades i tornades de Wakeman, la marxa de Bruford a King Crimson o el duo que va formar Anderson amb el teclista grec Vangelis, després que el sindicat de músics britànics prohibís la incorporació del compositor hel·lè a Yes.

Com tots els conjunts de caire progressiu i simfònic, el grup britànic va patir la irrupció del punk rock, però encara se’n va sortir bastant bé, tot i que mitjançant el preu d’una música més comercial i accessible, característiques que van tenir el duo The Buggles i la banda Asia, integrats per músics originaris de Yes.