THE STOOGES

Entre finals del decenni dels 60 i inicis de la dècada dels 70 del segle XX, va aparèixer a la gran urbs de Detroit, a l’estat de Michigan, la mateixa ciutat que havia albergat el segell discogràfic Motown durant la quasi totalitat dels 60, un estil abrupte, primitiu, directe, ferotge, salvatge i molt endurit, el qual molts consideren el preàmbul del punk rock i que va tenir com a principals bandes MC5 i The Stooges, aquesta liderada pel carismàtic i peculiar cantant Iggy Pop.

The Stooges, compost per Iggy Pop (veu), Dave Alexander (baix) i els germans Ron i Scott Asheton, respectivament guitarrista i bateria, va debutar amb un àlbum que porta el nom de la formació i en què hi destaca “I wanna be your dog”, i seguidament va confeccionar dos treballs que avui en dia estan considerats autèntics clàssics: “Fun house”, que conté “Loose” i “TV eye”, i “Raw power”, que compta amb la magnífica “Search and destroy”.

A continuació, quan la banda ja era coneguda com a Iggy & the Stooges, va gravar els discs “The weirdness” i “Ready to die”, amb la presència de la pista del mateix títol. El conjunt de Detroit era cèlebre pels seus concerts, massius per la seva espectacularitat i salvatgisme, però en canvi els seus treballs discogràfics no es venien gaire bé i això va influir perquè Pop, considerat el padrí del punk, per la seva influència cap a aquest gènere, decidís dissoldre el grup.

Aleshores, Iggy es trobava perdut, quasi enfonsat, amb un munt de problemes derivats de l’addicció a les drogues, però va ser llavors quan es va trobar David Bowie al seu camí. Va coincidir amb l’anomenat Duc Blanc a Berlín, el va acompanyar a algunes de les seves gires i el músic anglès li va produir dos àlbums clau en la seva trajectòria: “The idiot”, on hi pertanyen temes com “Nightclubbing”, “Funtime”, “Dum dum boys” i “China girl”, que Bowie versionaria més tard, i “Lust for life”, amb les peces d’idèntic nom i “Tonight”, composta per David.

Curiosament, amb l’esclat del punk rock, que, com ja he significat, va tenir el cantant de Detroit com una de les seves icones, Iggy va entrar en una llarga i profunda crisi, fins que el seu nom va ser reivindicat per la generació X i diferents representants del grunge, que el van convertir en el seu principal símbol, juntament amb Neil Young. En aquell període, Pop va editar les obres “Brick my brick” i “American caesar”, va intervenir als films “Cry baby”, de John Waters, i “Dead man”, de Jim Jarmusch, i va reunir The Stooges.