Ir al contenido principal

THE STOOGES
















Entre finals del decenni dels 60 i inicis de la dècada dels 70 del segle XX, va aparèixer a la gran urbs de Detroit, a l’estat de Michigan, la mateixa ciutat que havia albergat el segell discogràfic Motown durant la quasi totalitat dels 60, un estil abrupte, primitiu, directe, ferotge, salvatge i molt endurit, el qual molts consideren el preàmbul del punk rock i que va tenir com a principals bandes MC5 i The Stooges, aquesta liderada pel carismàtic i peculiar cantant Iggy Pop.

The Stooges, compost per Iggy Pop (veu), Dave Alexander (baix) i els germans Ron i Scott Asheton, respectivament guitarrista i bateria, va debutar amb un àlbum que porta el nom de la formació i en què hi destaca “I wanna be your dog”, i seguidament va confeccionar dos treballs que avui en dia estan considerats autèntics clàssics: “Fun house”, que conté “Loose” i “TV eye”, i “Raw power”, que compta amb la magnífica “Search and destroy”.

A continuació, quan la banda ja era coneguda com a Iggy & the Stooges, va gravar els discs “The weirdness” i “Ready to die”, amb la presència de la pista del mateix títol. El conjunt de Detroit era cèlebre pels seus concerts, massius per la seva espectacularitat i salvatgisme, però en canvi els seus treballs discogràfics no es venien gaire bé i això va influir perquè Pop, considerat el padrí del punk, per la seva influència cap a aquest gènere, decidís dissoldre el grup.

Aleshores, Iggy es trobava perdut, quasi enfonsat, amb un munt de problemes derivats de l’addicció a les drogues, però va ser llavors quan es va trobar David Bowie al seu camí. Va coincidir amb l’anomenat Duc Blanc a Berlín, el va acompanyar a algunes de les seves gires i el músic anglès li va produir dos àlbums clau en la seva trajectòria: “The idiot”, on hi pertanyen temes com “Nightclubbing”, “Funtime”, “Dum dum boys” i “China girl”, que Bowie versionaria més tard, i “Lust for life”, amb les peces d’idèntic nom i “Tonight”, composta per David.

Curiosament, amb l’esclat del punk rock, que, com ja he significat, va tenir el cantant de Detroit com una de les seves icones, Iggy va entrar en una llarga i profunda crisi, fins que el seu nom va ser reivindicat per la generació X i diferents representants del grunge, que el van convertir en el seu principal símbol, juntament amb Neil Young. En aquell període, Pop va editar les obres “Brick my brick” i “American caesar”, va intervenir als films “Cry baby”, de John Waters, i “Dead man”, de Jim Jarmusch, i va reunir The Stooges.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...