ELVIS COSTELLO

Elvis Costello, tant en solitari com acompanyat del trio The Attractions, compta amb una llarguíssima i prolífica trajectòria, tot i que la seva etapa més popular i reivindicada segueix sent la del segon lustre de la dècada dels 70 del passat segle, quan va ser un dels líders del pub rock, una important influència per al punk rock i un dels propulsors de la new wave.

En primer lloc, Costello va ser, juntament amb Ian Dury, Nick Lowe, qui li produiria alguns dels seus discs, i la banda Dr. Feelgood, el principal exponent del pub rock, un gènere senzill i tradicional, caracteritzat per la curta durada de les cançons i els concerts en petits recintes, que es contraposava clarament al rock progressiu i simfònic, significatiu per la seva complexitat, els llargs desenvolupaments instrumentals, l’elevat minutatge dels temes interpretats o les actuacions en grans espais esportius.

En aquell marc, i acompanyat del grup nord-americà Clover, el músic britànic va editar l’aclamat àlbum de debut “My aim is true”, caracteritzat per la seva senzillesa i frescor. En l’obra hi prenen part peces com la bella “Alison”, “(The angels wanna wear me) red shoes” i la magnífica “Watching the detectives”, amb una gran influència dels ritmes jamaicans de l’ska, aleshores plenament de moda al Regne Unit.  

Seguidament, Costello va seguir la mateixa tendència amb el seu segon treball de llarga durada, l’extraordinari “This year’s model”, encara que hi va tenir lloc un fet transcendental: el suport del conjunt The Attractions, que l’acompanyaria una bona part de la seva trajectòria i que va estar compost pel baixista Bruce Thomas, el bateria Pete Thomas i el teclista Steve Nieve. El segon àlbum de Costello compta amb les pistes “No action”, “Lip service” i l’excel·lent “(I don’t want to go) to Chelsea”, de nou amb aires caribenys i un dels millors temes de la història de la música popular.  

Per acabar una trilogia estel·lar, el cantant, guitarrista i compositor anglès va confeccionar l’obra “Armed forces”, potser un treball més influenciat pels adveniments del postpunk i la new wave que no pas pel pub rock. El disc, que com els dos anteriors, va rebre els elogis unànimes de la crítica especialitzada, mostra cançons com “Accidents will happen”, “Oliver’s army” i “Two Little hitlers”.

Seguidament, Costello, que va unir-se sentimentalment a la cantant i pianista Diana Krall, va continuar amb una carrera que va seguir comptant amb el beneplàcit dels mitjans de comunicació, que van aclamar treballs com “Get happy”, “Trust” o “Imperial bedroom”, però la seva carrera va realitzar importants canvis, com l’acostament al gènere country, una major sofisticació i la separació dels Attractions.