Ir al contenido principal

ELVIS COSTELLO












Elvis Costello, tant en solitari com acompanyat del trio The Attractions, compta amb una llarguíssima i prolífica trajectòria, tot i que la seva etapa més popular i reivindicada segueix sent la del segon lustre de la dècada dels 70 del passat segle, quan va ser un dels líders del pub rock, una important influència per al punk rock i un dels propulsors de la new wave.

En primer lloc, Costello va ser, juntament amb Ian Dury, Nick Lowe, qui li produiria alguns dels seus discs, i la banda Dr. Feelgood, el principal exponent del pub rock, un gènere senzill i tradicional, caracteritzat per la curta durada de les cançons i els concerts en petits recintes, que es contraposava clarament al rock progressiu i simfònic, significatiu per la seva complexitat, els llargs desenvolupaments instrumentals, l’elevat minutatge dels temes interpretats o les actuacions en grans espais esportius.

En aquell marc, i acompanyat del grup nord-americà Clover, el músic britànic va editar l’aclamat àlbum de debut “My aim is true”, caracteritzat per la seva senzillesa i frescor. En l’obra hi prenen part peces com la bella “Alison”, “(The angels wanna wear me) red shoes” i la magnífica “Watching the detectives”, amb una gran influència dels ritmes jamaicans de l’ska, aleshores plenament de moda al Regne Unit.  

Seguidament, Costello va seguir la mateixa tendència amb el seu segon treball de llarga durada, l’extraordinari “This year’s model”, encara que hi va tenir lloc un fet transcendental: el suport del conjunt The Attractions, que l’acompanyaria una bona part de la seva trajectòria i que va estar compost pel baixista Bruce Thomas, el bateria Pete Thomas i el teclista Steve Nieve. El segon àlbum de Costello compta amb les pistes “No action”, “Lip service” i l’excel·lent “(I don’t want to go) to Chelsea”, de nou amb aires caribenys i un dels millors temes de la història de la música popular.  

Per acabar una trilogia estel·lar, el cantant, guitarrista i compositor anglès va confeccionar l’obra “Armed forces”, potser un treball més influenciat pels adveniments del postpunk i la new wave que no pas pel pub rock. El disc, que com els dos anteriors, va rebre els elogis unànimes de la crítica especialitzada, mostra cançons com “Accidents will happen”, “Oliver’s army” i “Two Little hitlers”.

Seguidament, Costello, que va unir-se sentimentalment a la cantant i pianista Diana Krall, va continuar amb una carrera que va seguir comptant amb el beneplàcit dels mitjans de comunicació, que van aclamar treballs com “Get happy”, “Trust” o “Imperial bedroom”, però la seva carrera va realitzar importants canvis, com l’acostament al gènere country, una major sofisticació i la separació dels Attractions.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...