Ir al contenido principal

BOB MARLEY













Quan Bob Marley va assolir el triomf al Regne Unit, en primer lloc, i a la resta del món occidental, en segon lloc, el compositor jamaicà havia aconseguit al seu país un important èxit.

Després de gravar quatre àlbums, que van tenir només una gran repercussió a l’illa caribenya, Bob Marley va començar a triomfar a la Gran Bretanya amb el treball “Burnin’”, que compta amb els temes “Get up, stand up” i “I shot the sheriff”, que el genial guitarrista Eric Clapton va versionar i va incloure en la seva obra “461 ocean boulevard”.

Marley (veu i guitarra) sempre va estar acompanyat pel grup The Wailers, en què hi formava part com a corista la seva companya Rita i en el qual es trobaven també Peter Tosh (guitarra, piano, òrgan i veu), que va tenir una important carrera independent, i Benny Livingston (percussió). Bob va posar aleshores de moda arreu del món el gènere Reggae, la filosofia rastafari, que reivindicava el continent africà, i més concretament Etiòpia, amb una gran admiració a qui va ser emperador d’aquest estat: el controvertit Haile Selassie.

Seguidament, Marley & The Wailers van editar les obres “Nutty dread”, amb la presència de la cèlebre cançó “No woman, no cry”, potser la peça més popular de la seva trajectòria; “Rastaman vibration”, on hi destaca la pista “War”; “Exodus”, potser el punt àlgid de la seva carrera i amb temes com el que li dóna títol, “Jumming”. “One love” “People get Ready” i “Three Little birds”, i “Kaya”, amb la comercial “Is this love”.

Ja instal·lat com un dels grans líders i símbols del planeta rock, Bob va confeccionar els discs “Survival”, amb la pista “Zimbadwe”, una altra aproximació a l’Àfrica; “Uprising”, que conté la bellíssima “Redemption song”, penso que sens dubte la millor peça mai gravada pel líder rastafari, i “Confrontation”, amb el reclam de “Buffalo soldier”. Poc més tard, el també anomenat “Dylan negre” va morir víctima d’un càncer de pulmó.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...