ARCTIC MONKEYS

El quartet de Sheffield Arctic Monkeys es va convertir en la gran sensació del pop – rock independent britànic l’any 2006, quan va editar la seva òpera prima “Wathever people say i am, that’s what i’m not”, el disc de debut més venut de la història al Regne Unit, que batia el rècord d’Oasis amb “Definitely maybe”, gravat 12 anys abans, que al seu moment havia trencat la marca del “Please, please me” de The Beatles, confeccionat en el llunyaníssim 1963.

Aleshores, els quatre components d’Arctic Monkeys es trobaven encara en edat post-adolescent, doncs comptaven entre 19 i 21 anys, i el disc, número u a la Gran Bretanya, com ho serien els seus següents quatre àlbums d’estudi, conté temes com el trepidant “I bet you look Good on the dancefloor”, “Fake tales of San Francisco” o “When the sun goes down”.

La banda va ser fundada pel carismàtic cantant i guitarrista Alex Turner, el guitarrista Jamie Cook, el bateria Matt Helders i el baixista Andy Nicholson, que després de l’obra inicial seria substituït per Nick O’Malley. Arctic Monkeys pot estar perfectament considerada una de les millors formacions del rock alternatiu britànic de l’actual segle, potser la més gran del país durant aquest període, juntament amb l’stadium band Muse.

Seguidament, el quartet de Sheffield, sempre força influenciat pel punk rock i l’estil psicodèlic, es va consolidar en el primer pla musical de la Gran Bretanya i, a poc a poc, es va fer un nom a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, amb els treballs “Favourite worst nightmare”, que compta amb les cançons “Brianstorm”, “Teddy picker” i l’extraordinària “Fluorescent adolescent”, i “Humbug”, amb el reclam de pistes com “My propeller” i “Crying lightning”. 

A continuació, el grup anglès, en un període en què els seus concerts ja havien aconseguit una important celebritat, va editar els àlbums “Suck and see”, amb el tema “Don’t sit down ‘cause i’m moved your chair”, i “AM”, el seu principal èxit als Estats Units i amb la presència de la peça “RU mine ?”.