Ir al contenido principal

KING CRIMSON












Durant l’última fase de la dècada dels 60 i bona part del decenni dels 70 del segle XX, va triomfar amb força el gènere avantguardista del rock progressiu i simfònic, que va tenir un munt d’admiradors, però també un important número de detractors. Tanmateix, si una formació va comptar amb el beneplàcit de gairebé tothom, aquesta va ser King Crimson.

El grup britànic, que va rebre una gran influència de la música clàssica, el jazz i el rock psicodèlic, va estar compost originalment pel guitarrista Robert Fripp, el cantant i baixista Greg Lake, el bateria Michael Giles, el teclista Ian McDonald i el lletrista Pete Sinfield. Amb questa formació, la banda va debutar amb l’aclamat “In the court of the Crimson king”, que conté la cançó que li dóna títol i la magnífica “Epitaph”.

Tanmateix, King Crimson va anar patint freqüents canvis de personal per part de Fripp, únic membre permanent i que aviat va convertir el grup en un vehicle molt personal. Per exemple, després de la confecció del treball inicial, Lake va abandonar el conjunt anglès i es va ajuntar amb el teclista Keith Emerson i el bateria Carl Palmer per fundar el supergrup que portava els seus respectius cognoms.  

Al llarg de la seva trajectòria estel·lar, van passar per la banda britànica altres músics de gran qualitat com el guitarrista Adrian Belew, l’exbateria de Yes Bill Bruford, el percussionista James Muir i els baixistes Buz Burrell, Tony Levin i John Wetton. En aquella època, la formació també va editar els àlbums “In the Wake of Poseidon”, “Lizard”, “Islands”, “Lark’s tongues in aspic”, “Starless and bible black” i “Red”.

Amb la irrupció del ferotge punk rock, la música de caràcter progressiu, simfònic i avantguardista va caure en decadència, però King Crimson va seguir el seu curs, llavors més allunyat del primer pla musical, mitjançant les constants reunificacions efectuades per Fripp. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...