THE KINKS

Ray Davies (veu i guitarra), un dels principals compositors britànics de la història; Dave Davies (guitarra), Pete Quaife (baix) i Mick Avory (bateria) van formar la banda The Kinks, grup que ha tingut, al llarg de la seva extensa i prolífica trajectòria, diferents fases.

En un principi, el quartet londinenc es va caracteritzar com una banda més del moviment mod, que combinava diferents gèneres com pop, rock i rythm & blues. El primer gran èxit del grup va ser el clàssic “You really got me”, número u al rànquing britànic, un precedent del hard rock pel riff de guitarra de Dave Davis i inclòs en l’àlbum inicial de títol homònim.

La mateixa tònica va continuar amb el segon treball de la formació britànica, “Kinda Kinks”, que inclou la peça “Tired of Waiting for you”, i també amb el single “All the day and all of the night”, però la situació va començar a canviar quan el líder de la banda, Ray Davis, va començar a retratar amb ironia, sarcasme, humor i sàtira la societat més conservadora i tradicional del país, fet evidenciat en el senzill “A well respected man”.

“Face to face”, el tercer treball de llarga durada del quartet anglès, està considerada una de les gran obres del conjunt londinenc, gràcies a pistes com “Rosy won’t you please come home”, “Too much of my mind”, “A house in the country” o “Sunny afternoon”, un dels seus temes més coneguts i que va iniciar una altra de les dèries que llavors va adoptar Ray, l’estil de music hall.

Seguidament, el grup va gravar el que molts experts consideren el seu millor àlbum, “Something else by the Kinks”, un excel·lent treball que conté temes com “David Watts”, versionat més o menys una dècada més tard per la banda mod The Jam; “Death of a clown”, compost i interpretat per Dave; l’extraordinari “Afternoon tea” i el popular “Waterloo sunset”, de nou mitjançant el gènere de music hall o cabaret.

Posteriorment, tal com havia fet un altre gran quartet britànic del període, The Who, concretament amb “Tommy”, The Kinks es va unir a la moda de l’òpera rock amb els àlbums “The Village green preservation society”, amb la pista que li dóna títol i “Days”, i “Arthur (or the decline and fall of the british empire)”.

Per acabar l’època clàssica i més ben valorada de la seva trajectòria, la banda londinenca va editar “Lola versus powerman and the moneygoround, part I”, en què hi forma part el popular tema que obre el llarg títol, on preval el típic i corrosiu humor de Ray. En aquest punt, els únics membres originals de la formació van ser els germans Davis.

A continuació va arribar una època en què Ray es va obsessionar amb el món del teatre i també en la confecció de nombrosíssimes òperes rock, les quals no van comptar ni amb el beneplàcit de la crítica ni tampoc amb el favor del públic. De forma esporàdica, el grup va ressorgir amb les obres “Everybody’s in show – biz”, que compta amb “Cellulloid heroes”; “Misfits”, amb la peça homònima i “Rock’n roll fantsasy”, i “State of confusion”, que conté la popular “Come dancing”.

The Kinks ha marcat una enorme influència en grups com els ja citats The Jam o Blur, una de les bandes cabdals del brit pop.