SUEDE

La història ha deixat les bandes Oasis i Blur com aquelles més populars de la moda del brit pop, que va tenir el seu període àlgid entre 1994 i 1996, però Suede va ser el grup que va editar el primer treball del corrent, “The drowners”, el seu single de debut, i, probablement, qui va realitzar-ne el millor àlbum: “Dog man star”.

Brett Anderson (veu), el carismàtic frontman de la banda londinenca; Bernard Butler (guitarra), Mat Osman (baix) i Simon Gilbert (bateria) van fundar el grup britànic, el qual va rebre una gran influència del glam rock i que va debutar amb un aclamat àlbum de títol homònim, número u al Regne Unit i en què hi destaquen les peces “So young”, “Animal nitrate” i la citada “The drowners”.

Seguidament, el conjunt anglès va editar el que és, segons la meva opinió, el seu millor treball: “Dog man star”. L’obra conté excel·lents cançons, com “We are the pigs”, “The wild ones”, “The power”, pista molt influenciada per l’estil del David Bowie de l’era glam, o “New generation”, però, no obstant, amb el seu segon àlbum hi van tenir lloc dos aspectes negatius: el primer, que el disc no va superar el número quatre a les llistes britàniques, i, el segon, que Butler va marxar, deixant Anderson com a indiscutible líder de la banda.  

Amb la presència del joveníssim guitarrista Richard Oakes i el guitarrista i teclista Neil Codling, Suede va editar el seu tercer àlbum, “Coming up”. Amb aquesta obra, el grup encapçalat per Anderson va ser de nou número u a les llistes del Regne Unit i va tancar l’etapa del brit pop. En el treball destaquen pistes com “Thrash” “Lazy” o “The beautiful ones”.

Seguidament, el grup anglès va transcórrer per la seva etapa més discreta i menys valorada per la crítica especialitzada, amb la gravació dels treballs “Head music” i “A new morning”, el qual jo considero un bon disc, fonamentalment per cançons com "Positivity", “Obsessions” o “Lost in TV”, i en què Codling va abandonar transitòriament la formació.

Posteriorment a un llarg parèntesi, concretament de 12 anys, Suede va ressorgir amb l’obra “Bloodsport”, un àlbum en què hi sobresurten temes com “Barriers” i “Snowblind”, encara que el disc va tenir unes crítiques una mica tèbies, i sobretot amb l’edició “Night thoughts”, del qual cal significar les peces “Outsiders” o “Tyghtrope”, en aquest cas amb l’aclamació unànime dels mitjans de comunicació.