Ir al contenido principal

SUEDE











La història ha deixat les bandes Oasis i Blur com aquelles més populars de la moda del brit pop, que va tenir el seu període àlgid entre 1994 i 1996, però Suede va ser el grup que va editar el primer treball del corrent, “The drowners”, el seu single de debut, i, probablement, qui va realitzar-ne el millor àlbum: “Dog man star”.

Brett Anderson (veu), el carismàtic frontman de la banda londinenca; Bernard Butler (guitarra), Mat Osman (baix) i Simon Gilbert (bateria) van fundar el grup britànic, el qual va rebre una gran influència del glam rock i que va debutar amb un aclamat àlbum de títol homònim, número u al Regne Unit i en què hi destaquen les peces “So young”, “Animal nitrate” i la citada “The drowners”.

Seguidament, el conjunt anglès va editar el que és, segons la meva opinió, el seu millor treball: “Dog man star”. L’obra conté excel·lents cançons, com “We are the pigs”, “The wild ones”, “The power”, pista molt influenciada per l’estil del David Bowie de l’era glam, o “New generation”, però, no obstant, amb el seu segon àlbum hi van tenir lloc dos aspectes negatius: el primer, que el disc no va superar el número quatre a les llistes britàniques, i, el segon, que Butler va marxar, deixant Anderson com a indiscutible líder de la banda.  

Amb la presència del joveníssim guitarrista Richard Oakes i el guitarrista i teclista Neil Codling, Suede va editar el seu tercer àlbum, “Coming up”. Amb aquesta obra, el grup encapçalat per Anderson va ser de nou número u a les llistes del Regne Unit i va tancar l’etapa del brit pop. En el treball destaquen pistes com “Thrash” “Lazy” o “The beautiful ones”.

Seguidament, el grup anglès va transcórrer per la seva etapa més discreta i menys valorada per la crítica especialitzada, amb la gravació dels treballs “Head music” i “A new morning”, el qual jo considero un bon disc, fonamentalment per cançons com "Positivity", “Obsessions” o “Lost in TV”, i en què Codling va abandonar transitòriament la formació.


Posteriorment a un llarg parèntesi, concretament de 12 anys, Suede va ressorgir amb l’obra “Bloodsport”, un àlbum en què hi sobresurten temes com “Barriers” i “Snowblind”, encara que el disc va tenir unes crítiques una mica tèbies, i sobretot amb l’edició “Night thoughts”, del qual cal significar les peces “Outsiders” o “Tyghtrope”, en aquest cas amb l’aclamació unànime dels mitjans de comunicació.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...