THE ROLLING STONES

Mick Jagger (veu), Keith Richard (guitarra), Brian Jones (guitarra), Bill Wymann (baix) i Charlie Watts (bateria) van formar a Londres , a començaments de la dècada dels 60 del passat segle, la considerada millor banda de rock de la història: The Rolling Stones.

En un principi, el grup britànic, que també comptava amb el pianista Ian Stewart, encara que no era considerat membre oficial de la formació, sembla ser que per la seva seriositat i un estil elegant, era un conjunt de versions d’intèrprets nord-americans de blues i rock, amb l’exemple que el seu primer single, “Carol”, era un tema originari del rocker Chuck Berry.

De la mà del joveníssim mànager Andrew Loog Oldham, el quintet va anar evolucionant i els covers van anar desapareixent gradualment del seu repertori, donant pas a les cançons compostes per Jagger i Richard, fet que es va poder observar clarament amb l’àlbum “Out of our heads”, en un període en què va aparèixer el clàssic “(I can’t get no) satisfaction”, un dels seus grans hits.

La culminació d’aquell procés va ser la confecció d’una de les seves obres cabdals: “Aftermath”. Considerat pels crítics un dels discs més importants i influents de la història de la música rock, el treball compta amb la totalitat de pistes escrites pels seus dos líders, destacant les peces “Paint it black”, que només va ser inclosa en la versió nord-americana; l’extraordinària “Out of time”, sols present en l’edició britànica; “Under my thumb”, la bella “Lady Jane”, les pop “Think” i “I am Waiting” o la llarguíssima “Come home”.  

Seguidament, els Stones, involucrats en diferents escàndols, ben representats en la premsa sensacionalista britànica, van gravar “Between the buttons” i, a diferència de bandes contemporànies com The Beatles, The Beach Boys, The Byrds o Cream,  van fracassar en el seu intent d’aproximació a la moda psicodèlica. En aquell període, l’estat anímic de Jones, clarament a l’ombra de Jagger i Richard, va anar minvant notòriament, fins el punt de veure’s obligat a deixar el grup, sent trobat mort poc més tard a la piscina de la seva residència.

Després d’homenatjar Jones en un multitudinari concert al Hyde Park londinenc i presentar com a nou guitarrista Mick Taylor, exmembre dels Bluesbreakers de John Mayall, la formació anglesa va passar molt probablement per la seva millor època, mitjançant els discs “Beggar’s banquet”, “Let it bleed”, que conté “Gimme shelter”; l’esplèndid “Sticky fingers”, un dels grans treballs de la música popular de tots els temps i amb reclams com “Brown sugar”, “Sway”, “Wild horses”, “Can’t you hear me knockin’”  o “Sister morphine”, coescrita amb Marianne Faithfull, i l’excel·lent doble “Exile on Main Street”, amb “Rocks off”, “Tumbling dice”, “Torn and frayed”, “All down the line” i “Let it loose”.

Tanmateix, també en aquella època daurada pel que fa a la creativitat musical, els Stones van tenir un munt de problemes, entre els quals cal significar un afer de drogues en què es va veure involucrat Richard, que a punt va estar de costar-li una duríssima pena de presó, o l’assassinat d’un noi negre al festival d’Altamont, mentre el conjunt britànic interpretava “Under my thumb”.

Posteriorment a l’edició d’”Exile on Main Street”, en el moment en què Ron Wood, procedent de The Faces, va substituir Taylor, el grup anglès va entrar en un procés de certa crisi i irregularitat, etapa en què la banda britànica va gravar els àlbums “Goats head soup”, on es troba la romàntica “Angie”; “It’s only rock & roll", amb la pista d’idèntic títol, i “Black and blue”, amb la meravellosa “Fool to cry”, tots ells amb crítiques tèbies, quan no negatives.

Tanmateix, els Stones van ressorgir amb “Miss you”, un disc influenciat per la música disco, llavors plenament de moda, que compta amb el hit “Miss you” i la magnífica “Beast of burden”; va tornar a rebre males crítiques amb “Emotional rescue”, va brillar de nou amb “Tattoo you” i seguidament va entrar en una llarga i profunda decadència, fet que no ha privat la banda liderada per Jagger de seguir venent molt bé els seus treballs i de realitzar triomfants i espectaculars gires arreu del món.