Ir al contenido principal

THE EAGLES












L’època marcada entre finals de la dècada dels 60 i inicis del decenni dels 70 del passat segle va ser el període daurat de la fusió entre els gèneres country i rock, que havia iniciat Gram Parsons i que havien utilitzat bandes com Buffalo Springfield, Poco, The Byrds i Flying Burrito Brothers, aquestes dues últimes de la mà del mateix Parsons.

Va ser en aquella època en què es va fundar el grup The Eagles, inicialment compost per Don Henley (veu i bateria), Glenn Frey (veu i guitarra), Bernie Leadon (guitarra i banjo) i Randy Meisner (baix), aquest últim excomponent del grup Poco, l’associació que va fundar Richie Furay arran de la dissolució de Buffalo Springfield.

The Eagles va debutar amb un àlbum de títol homònim, en què hi destaca la cançó “Take it easy”, escrita pel cantautor Jackson Browne, per seguidament editar els discs “On the border” i “Desperado”, aquest podríem considerar el primer treball supervendes de la banda californiana i on es troben pistes com la que li dóna títol, “Doolin – Dalton” i “Tequila sunrise”.

Després de la gravació de l’obra “One of these nights”, amb la presència de la peça homònima, una de les seves millors cançons, la formació va registrar un àlbum d’èxits, titulat “Their greatests hits”, que va suposar un autèntic fenomen de vendes, però per aquella mateixa època es va produir la marxa de Leadon, el més purista quant a la música country, molt contrariat per la deriva pop del conjunt.

Aleshores es van produir les entrades dels guitarristes Joe Walsh i Don Felder i amb ells es va editar l'àlbum més cèlebre de la banda: “Hotel California”. El treball, un dels discs més populars de la història i una de les obres més venudes de tots els temps, conté el hit que li dóna títol, amb una lletra estranya i força surrealista, i la dolça i bella “New kid in town”.

Tanmateix, després de l’espectacular èxit de ”Hotel California”, es van iniciar els problemes interns que van desembocar en una sorprenent separació poc temps més tard, encara que abans el grup nord-americà va gravar l’àlbum “The long run”, en el qual Timothy T. Smit (baix i veu), que havia format part de Poco, va substituir Meisner.

Posteriorment a un llarg parèntesi, en què per exemple Henley, Frey i Walsh van portar a terme carreres en solitari, aquests i Smit van tornar amb el disc “Long road out of Eden” i una gira mundial, però una unió definitiva es va convertir en impossible arran de la mort de Frey.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...