THE EAGLES

L’època marcada entre finals de la dècada dels 60 i inicis del decenni dels 70 del passat segle va ser el període daurat de la fusió entre els gèneres country i rock, que havia iniciat Gram Parsons i que havien utilitzat bandes com Buffalo Springfield, Poco, The Byrds i Flying Burrito Brothers, aquestes dues últimes de la mà del mateix Parsons.

Va ser en aquella època en què es va fundar el grup The Eagles, inicialment compost per Don Henley (veu i bateria), Glenn Frey (veu i guitarra), Bernie Leadon (guitarra i banjo) i Randy Meisner (baix), aquest últim excomponent del grup Poco, l’associació que va fundar Richie Furay arran de la dissolució de Buffalo Springfield.

The Eagles va debutar amb un àlbum de títol homònim, en què hi destaca la cançó “Take it easy”, escrita pel cantautor Jackson Browne, per seguidament editar els discs “On the border” i “Desperado”, aquest podríem considerar el primer treball supervendes de la banda californiana i on es troben pistes com la que li dóna títol, “Doolin – Dalton” i “Tequila sunrise”.

Després de la gravació de l’obra “One of these nights”, amb la presència de la peça homònima, una de les seves millors cançons, la formació va registrar un àlbum d’èxits, titulat “Their greatests hits”, que va suposar un autèntic fenomen de vendes, però per aquella mateixa època es va produir la marxa de Leadon, el més purista quant a la música country, molt contrariat per la deriva pop del conjunt.

Aleshores es van produir les entrades dels guitarristes Joe Walsh i Don Felder i amb ells es va editar l'àlbum més cèlebre de la banda: “Hotel California”. El treball, un dels discs més populars de la història i una de les obres més venudes de tots els temps, conté el hit que li dóna títol, amb una lletra estranya i força surrealista, i la dolça i bella “New kid in town”.

Tanmateix, després de l’espectacular èxit de ”Hotel California”, es van iniciar els problemes interns que van desembocar en una sorprenent separació poc temps més tard, encara que abans el grup nord-americà va gravar l’àlbum “The long run”, en el qual Timothy T. Smit (baix i veu), que havia format part de Poco, va substituir Meisner.

Posteriorment a un llarg parèntesi, en què per exemple Henley, Frey i Walsh van portar a terme carreres en solitari, aquests i Smit van tornar amb el disc “Long road out of Eden” i una gira mundial, però una unió definitiva es va convertir en impossible arran de la mort de Frey.