THE BYRDS

Any 1965: el grup californià The Byrds va realitzar un cover d’una cançó que Bob Dylan havia escrit per al seu àlbum “Another side of Bob Dylan”, “Mr. Tambourine man”. La versió, molt diferent a l’original, més rítmica i propera al pop, es va convertir en un gran èxit i es comenta que va ser una de les raons per la qual el trobador de Duluth va decidir electrificar la seva música. D’aquesta manera naixia el folk rock, encara que alguns experts poden considerar que la fusió entre el folk i el rock va tenir lloc amb “La bamba”, de Richie Valens, o amb “The house of the rising sun”, de The Animals.

El quintet original va estar format per Gene Clark (veu, guitarra i pandereta), Jim (Roger) McGuinn (guitarra i veu), David Crosby (guitarra i veu), Chris Hillman (baix i veu) i Michael Clarke (Bateria). El grup de Los Angeles va debutar amb l’àlbum que precisament porta el nom de “Mr. Tambourine man” i seguidament va gravar el treball “Turn, turn, turn”, la denominació d’un tema de l’històric folk singer  Pete Seeger.

Durant aquella primera època, The Byrds va realitzar una música que podríem dir es tractava d’una fusió entre el folk i el pop, o el que seria el mateix, entre Dylan i el quartet anglès The Beatles, llavors de plena actualitat als Estats Units com a banda principal de l’anomenada british invasion.

El tercer disc d’estudi en gran format de la formació de Los Angeles, “Fifth dimension”, va marcar un canvi de rumb. En aquell període, la contracultura del flower power havia aparegut a la també ciutat californiana de San Francisco i The Byrds es va unir al nou moviment hippy, introduint la psicodèlia en el seu repertori, com ho demostra el tema “Eight miles High”, cançó que fins i tot va estar prohibida a les emissores de ràdio. Aquell canvi de tendència sembla que no va satisfer Clark, principal compositor del conjunt, que va decidir abandonar, deixant McGuinn i Crosby com a principals líders

La tònica va continuar amb el disc “Younger than Yesterday”, en què hi figuren  pistes com la irònica “So you want to be a rock’n roll star ?”, “Have you seen her face””, composta i interpretada per Hillman, i una bella versió de “My back pages”, un altre cover de Dylan. Després d’aquest àlbum, qui va deixar el grup va ser Crosby, que es va ajuntar amb Stephen Stills, de Buffalo Springfield, i Graham Nash, de The Hollies. A partir d’aquell moment, amb el treball “The notorious Byrd Brothers”, McGuinn va prendre clarament el comandament de la banda, fins pràcticament convertir-la en una eina personal.

Posteriorment, va entrar al conjunt californià Gram Parsons (veu, guitarra, piano i òrgan), l’home que va fusionar el rock amb la música country, per la qual cosa The Byrds va fer un gir cap a aquest gènere i va editar l’obra “Sweatheart of the rodeo”, en què hi prenen part les peces “You don’t miss your wàter” i “Hickory wind”. Tanmateix, les relacions entre McGuinn i Parsons no van ser massa positives i Gram va marxar amb Hillman per formar la formació de country rock Flying Burrito Brothers.

A partir d’aquell moment es va iniciar una profunda decadència de The Byrds, tot i que la seva influència ha estat enorme.