Després d’observar una actuació del quartet
al local The Cavern, a Liverpool, un petit empresari anomenat Brian Epstein va
decidir convertir-se en mànager de The Beatles, aleshores format per John
Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix), George Harrison (veu i
guitarra) i Pete Best (bateria).
Sota la producció de George Martin,
seguidament a què aquest decidís la substitució de Ringo Starr per Best, els
components van aconseguir imposar una cançó pròpia, “Love me do”, com a primer
single de la banda, el qual va ser inclòs en l’àlbum de debut del grup de
Liverpool, “Please, please me”, que va suposar el seu primer número u en gran
format.
Seguidament, en plena beatlemania, el grup
anglès va editar “With the Beatles”, “A hard day’s night”, “Beatles for sale" i
“Help !”, on s’inclou el clàssic “Yesterday”, que van convertir el quartet
britànic en la formació més gran del planeta. En aquell frenètic període, en
què en els seus concerts se sentia més la cridòria dels fans que no pas la seva
música, els Fab Four van triomfar plenament als Estats Units, liderant
l’anomenada british invasion, i van realitzar dues pel·lícules sota la direcció
del nord-americà Richard Lester: “A hard day’s night” i “Help !”.
“Rubber soul”, el seu sisè treball d’estudi,
va representar un clar canvi de tendència en el quartet de Liverpool, que a poc
a poc va anar abandonant la influència beat per transitar cap a un tipus de
música més madur, elaborat, sofisticat i avantguardista, en aquest cas amb un
acostament a la cultura índia i l’emergent psicodèlia, en una etapa en què hi
van tenir lloc el Swinging London a la capital britànica i l’aparició a
Califòrnia del moviment hippy.
“Revolver” va suposar un pas més en les noves
tendències del grup anglès i l’històric “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”
la culminació d’aquell període. Aquest àlbum, per molts experts el millor de la
història de la música rock i el més influent de tots els temps, conté pistes
emblemàtiques com la que li dóna títol, que compta amb dues versions; “With a
Little help from my friends”, interpretada per Ringo; “Within you or Without you”,
que mostra la passió de Harrison per la música índia; la psicodèlica “Lucy in
the sky with diamonds”, una cançó molt personal de Lennon; “la melancòlica
“She’s living home” i la fantàstica “A day in the life”, una de les últimes
col·laboracions reals entre John i Paul.
En aquella època, The Beatles també va portar
a terme el single format per una doble cara A, amb la genial “Strawberry fields
forever”, de Lennon, i la dolça “Penny lane”, de McCartney, mentre la hippy “All
you need is love”, escrita per John, va servir per inaugurar un canal de
televisió per cable. Tanmateix, no tot van ser bones notícies, i llavors es va
produir la mort d’Epstein, que va portar una profunda inestabilitat al grup,
amb els dos líders, Lennon i McCartney, cada cop més distanciats, encara que
van seguir signant junts les cançons.
Després del fracàs del telefilm “Magical
mistery tour”, que també va tenir la
versió en disc, la banda britànica va ressorgir amb l’excel·lent senzill “Hey
Jude !”, compost per McCartney, i el doble àlbum de títol homònim, conegut
també com el doble blanc, la seva obra més alternativa i amb temes com la
rockera “Back in the USSR”, la bella “While my guitar gently weeps”, escrita
per George; la psicodèlica “Happiness is the warm gun”, “Julia”, dedicada per
Lennon a la seva desapareguda mare; “Sexy Sadie”, la frenètica “Helter skelter”
o “I will”.
En un període en què l’atmosfera era
pràcticament irrespirable, The Beatles va editar dos àlbums més: el fantàstic
“Abbey road”, amb una icònica portada, i “Let it be”. En el primer treball hi
destaquen l’endurida “Come together”, “Here comes the sun”, “Something”, primer
single beatle realitzat per Harrison, i “Octopus’s garden”, compost per Starr,
i en la segona obra hi pren part el hit que li dóna títol. Un improvisat
concert al terrat de l’edifici d’Abbey va posar fi a la trajectòria del mític
conjunt.
Posteriorment, John va protagonitzar, fins a
ser assassinat a Nova York, una carrera bastant irregular, amb el moment àlgid
d’”Imagine”; McCartney va triomfar mitjançant la col·laboració d’una altra
banda, The Wings; Harrison va començar molt fort amb el triple disc “All things
must pass” i el concert per a Bangladesh, però la seva figura es va anar
apagant, i Starr, sense abandonar la música, va actuar en alguns films
cinematogràfics.

Comentarios
Publicar un comentario