DEEP PURPLE

Malgrat que Deep Purple està considerat un dels conjunts pioners i clàssics del hard rock, a finals de la dècada dels 60 del segle XX, la banda britànica va tenir uns inicis clarament simfònics, de la mà del teclista Jon Lord, en un període en què el grup de Hertford va tocar acompanyat d’orquestres clàssiques.

El quintet inicial va ser integrat per Lord, el guitarrista Richie Blackmore, el bateria Ian Paice, el cantant Rod Evans i el baixista Nick Simper, sent substituïts aquests dos últims respectivament per Ian Gillan i Roger Glover, constituint llavors la formació bàsica i clau de la banda britànica, en un moment en què ja es va erigir com un genuí conjunt de rock dur.

Després dels tres àlbums inicials, “Shades of Deep Purple”, “The book of Talyesin” i un tercer de títol homònim, que no van tenir massa transcendència, ja amb els membres estel·lars, la formació de Hertford va gravar “Deep Purple in rock”, amb l’extraordinària “Child on time”, magníficament interpretada per Gillan; “Fireball”, que conté la pista que li dóna títol i “The mule”; “Machine head”, potser el seu treball més cèlebre, sobretot perquè compta amb el clàssic “Smoke on the water”, i “Who do we think we are ?”. D’aquestes obres, “Fireball” i “Machine head” van ser número u al Regne Unit.

Seguidament, Gillan i Glover van decidir abandonar la formació i va ser substituïts respectivament per David Coverdale i Glenn Hugues. Potser pel carisma del primer, que de certa forma va compensar la marxa d’un home bàsic i brillant com Gillan, Deep Purple es va mantenir en l’elit amb els discs “Burn” i “Stormbringer”, evidenciant certa decadència amb “Come taste the band”, després del qual es va produir la dissolució. 

Arran de la separació, van aparèixer una sèrie de bandes que van ser clau en l’edat d’or del heavy metal, en l’anomenada new wave of british heavy metal, mitjançant els conjunts Rainbow, fundat per Blackmore, que va convertit el grup en una eina molt personal; Whitesnake, liderat per Coverdale i en què també hi van tocar Lord i Paice, i les diferents associacions que va possibilitar Gillan.

Mitjan la dècada dels 80, Blackmore, el ja desaparegut Lord, Paice, Gillan i Glover van reunir de nou Deep Purple, que ha mantingut una important activitat, encara que el guitarrista ho va acabar deixant estar i va entrar en el seu lloc Steve Morse, un dels musics que s’han integrat des de llavors a la formació, com el vocalista Joe Lynn Turner, el teclista Don Airey i els guitarristes Tommy Bolin i Joe Satriani.