Ir al contenido principal

THE STROKES












Durant els inicis de l’actual segle XXI, hi va haver un important revival del garage rock, gènere que va tenir el seu període àlgid durant la dècada dels 60 del passat segle, mitjançant formacions com The Kingsmen, cèlebres per la peça “Louie, Louie”, un exemple de one Wonder hit, o els Them de Van Morrison, que va composar el clàssic “Gloria”.

Entre les bandes que van fer ressorgir l’estil es trobava el quintet The Strokes, fundat a Nova York i sota el lideratge del cantant i compositor Julian Casablancas, acompanyat pels guitarristes Nick Valensi i Albert Hammond Jr., fill de l’intèrpret gibraltareny d’idèntic nom; el baixista Nikolai Fraiture i el bateria Fabrizio Moretti. Altres fonts del grup van ser el mític conjunt The Velvet Underground, els Stooges d’Iggy Pop i el quartet Television, una de les formacions cabdals del punk i la new wave de la Gran Poma. 

The Strokes va debutar amb l’àlbum “Is this it ?”, treball molt aclamat per la crítica especialitzada, segons alguns experts el millor disc del segle actual, un important triomf a la Gran Bretanya, país on el quintet ha estat sempre un grup de culte, però només un èxit discret als Estats Units. En l’obra hi destaquen pistes com la de títol homònim, “The modern age”, “Soma”, “Someday” o “Hard to explain”. 

Els mitjans de comunicació no van ser tan benèvols amb el segon àlbum del quintet novaiorquès, “Room on fire”, encara que personalment considero que va mantenir la qualitat del seu històric debut, sobretot perquè en el disc hi prenen part grans cançons com “Reptilia”, “12:51”, “Under control” o “The end has no end”. El disc, número u al Regne Unit, va suposar el seu primer gran èxit al rànquing de Billboard.

Ja consolidat el grup nord-americà com una de les bandes alternatives més admirades del planeta, The Strokes si que va donar clarament un pas enrere amb el seu tercer treball de gran format: “”First impressions to earth”. No obstant, en l’obra es troba “Razorblade”, una de les millors peces de la trajectòria del conjunt novaiorquès, que tampoc va estar massa encertat en la confecció de l’àlbum “Angles”, tot i què compta amb la magnífica pista “Under cover of darkness”.

En un moment de clara davallada del quintet, Casablancas i Hammond van portar a terme projectes com a solistes, els quals no han assolit mai la popularitat de la discografia del grup, abans que la banda és reunís de nou per gravar “Comedown Machine”, caracteritzat per un canvi radical d’estil i pel retorn de les crítiques positives, encara que personalment es tracta d’un disc que no acabo d’assimilar.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...