THE STROKES

Durant els inicis de l’actual segle XXI, hi va haver un important revival del garage rock, gènere que va tenir el seu període àlgid durant la dècada dels 60 del passat segle, mitjançant formacions com The Kingsmen, cèlebres per la peça “Louie, Louie”, un exemple de one Wonder hit, o els Them de Van Morrison, que va composar el clàssic “Gloria”.

Entre les bandes que van fer ressorgir l’estil es trobava el quintet The Strokes, fundat a Nova York i sota el lideratge del cantant i compositor Julian Casablancas, acompanyat pels guitarristes Nick Valensi i Albert Hammond Jr., fill de l’intèrpret gibraltareny d’idèntic nom; el baixista Nikolai Fraiture i el bateria Fabrizio Moretti. Altres fonts del grup van ser el mític conjunt The Velvet Underground, els Stooges d’Iggy Pop i el quartet Television, una de les formacions cabdals del punk i la new wave de la Gran Poma. 

The Strokes va debutar amb l’àlbum “Is this it ?”, treball molt aclamat per la crítica especialitzada, segons alguns experts el millor disc del segle actual, un important triomf a la Gran Bretanya, país on el quintet ha estat sempre un grup de culte, però només un èxit discret als Estats Units. En l’obra hi destaquen pistes com la de títol homònim, “The modern age”, “Soma”, “Someday” o “Hard to explain”. 

Els mitjans de comunicació no van ser tan benèvols amb el segon àlbum del quintet novaiorquès, “Room on fire”, encara que personalment considero que va mantenir la qualitat del seu històric debut, sobretot perquè en el disc hi prenen part grans cançons com “Reptilia”, “12:51”, “Under control” o “The end has no end”. El disc, número u al Regne Unit, va suposar el seu primer gran èxit al rànquing de Billboard.

Ja consolidat el grup nord-americà com una de les bandes alternatives més admirades del planeta, The Strokes si que va donar clarament un pas enrere amb el seu tercer treball de gran format: “”First impressions to earth”. No obstant, en l’obra es troba “Razorblade”, una de les millors peces de la trajectòria del conjunt novaiorquès, que tampoc va estar massa encertat en la confecció de l’àlbum “Angles”, tot i què compta amb la magnífica pista “Under cover of darkness”.

En un moment de clara davallada del quintet, Casablancas i Hammond van portar a terme projectes com a solistes, els quals no han assolit mai la popularitat de la discografia del grup, abans que la banda és reunís de nou per gravar “Comedown Machine”, caracteritzat per un canvi radical d’estil i pel retorn de les crítiques positives, encara que personalment es tracta d’un disc que no acabo d’assimilar.