SMALL FACES

Steve Marriott (veu i guitarra), que havia format part de vàries bandes, cap de les quals va aconseguir una gran repercussió, va fundar Small Faces amb Ronnie Lane (baix i veu), Keney Jones (bateria) i Jimmy Winston (teclats), que aviat va ser substituït per Ian McLagan.

Tothom sembla estar d’acord que la banda més popular que va formar part del moviment mod a la Gran Bretanya de la dècada dels 60 va ser el quartet The Who, però el grup encapçalat per Pete Townshend i Roger Daltrey va entrar al corrent més per inèrcia que no pas per plena autenticitat, factor que els experts han atorgat a altres formacions de l’època, la més cèlebre de les quals va ser Small Faces.

Mitjançant la confecció de sis àlbums, el quartet liderat per Marriott, una de les bandes cabdals del Swinging London, va facturar clàssics del període com “Watcha gonna do about it“, la més comercial “Sha – la – la – la - lee”, “Hey girl !”, l’excel·lent “All or nothing”, penso que una de les millors cançons de la història de la música popular, o “Tin soldier”, que de certa forma, com altres molts temes del rythm & blues britànic dels 60, anunciava el rock dur.

Malgrat la seva curta existència, Small Faces, que va tenir com a productor Andrew Loog Oldham, el mànager que havia dirigit The Rolling Stones durant els seus primers anys, està considerat un dels grups clau del rock del Regne Unit del decenni dels 60, si bé és cert que a penes va tenir èxit a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, mercat que durant molts anys també se’ls hi va resistir a The Who i on a penes hi va tenir incidència una altra mítica banda mod: The Kinks. 

Després de la dissolució, Marriott va formar el grup Humble Pie, que va tenir com a guitarrista Peter Frampton, excomponent de Herd i que posteriorment tindria una popular carrera en solitari, mentre Lane, Jones i McLagan van continuar senzillament com a The Faces, formació que va tenir com a vocalista el cèlebre Rod Stewart, un exmod que molt aviat es convertiria en una de les grans estrelles del panorama musical, i el guitarrista Ron Wood, que posteriorment substituiria Mick Taylor a The Rolling Stones.

Després de la seva etapa amb Humble Pie, una banda orientada al hard rock, Marriott va refundar Small Faces, però amb un escàs impacte, mentre la marxa definitiva d’Stewart, per centrar-se en la seva trajectòria de solista, va suposar el final de The Faces. Jones és l´únic membre clàssic d’Small Faces que continua en vida.